Des de fa un any Eduard Puertas, professor de ‘stop motion’ a l’ESDI de Sabadell, i Irene Iborra, dirigeixen un ambiciós curtmetratge d’animació amb un pressupost de 40.000 euros, part dels quals aportats per micromecenatge.
En uns 7 o 8 minuts, Click explica la història d’un home obsessionat per la feina que necessita trencar amb la rutina. Un dia apareix a casa seva un peix vermell d’aletes grogues. «Faran vida pel seu compte però de sobte es trobaran, i hi haurà un desenllaç espectacular», explica Eduard Puertas, professor de stop motion a l’Escola Superior de Disseny (ESDI) de Sabadell i co-director de la productora Citoplasmas.
Amb Irene Iborra roden aquest curt, que està portant «molt temps i molta feina» i que treballen amb dues tècniques bàsiques: stop motion (creació de moviment amb 24 fotografies per segon) i una branca d’aquesta, anomenada pixilació.
La productora treballa amb decorats a tamany real construïts expressament i la gràcia del film és la convivència d’una figura de plastilina amb un actor de carn i ossos.
Després de la primera part del projecte «escrivint, dibuixant i construint» ara per fi es passaran tot aquest estiu el passaran «animant».
Citoplasmas va néixer d’un curtmetratge anterior, Citoplasmas en medio ácido, del 2004, quan Eduard Puertas encara era només un alumne de l’ESDI.
Micromecenatge
Per finançar el nou projecte, la productora va optar per utilitzar el mètode relativament nou del ‘crowdfunding’ o micromecenatge. «Som dels primers curts d’animació stop motion catalans i espanyols en fer-ho i creiem que és la millor forma d’aconseguir que el públic decideixi sobre allò que vol veure», apunta Puertas.
La iniciativa s’ha completat amb èxit i han aconseguit els 3.600 euros del total de 40.000 de pressupost. D’aquests, un 20 per cent són aportats per l’ICAA, del Ministerio de Cultura.
Pels que vulguin veure un tast de la pel·lícula o imatges i notícies sobre el procés de creació, poden donar un cop d’ull a les webs http://clickthemovie.com i www.citoplasmas.com. «Tenim la predisposició de fer col·lectiva una experiència, un projecte», diuen els directors, que volen així que «tothom en gaudeixi».
