Cada dia que passa estic més convençut que el seny i la racionalitat estan abandonant aquest país. I així, entre
molts altres temes preocupants, tenim, per una banda, el dels desnonaments de les persones que en perdre la feina no poden pagar les hipoteques i, per l’altra, el gran nombre d’habitatges buits en mans de bancs i caixes que es fan el ronso i sols accepten algunes solucions que se’ls proposen amb comptagotes. A Sabadell n’hem tingut ja bastants casos.
I el que em sembla més greu és que moltes vegades, quan es dignen arribar a un tracte amb una família que ha estat desnonada, sigui gairebé “a la força”, després de les pressions i manifestacions de gent afectada o que dóna suport als que estan patint aquest el gravíssim problema de perdre l’habitatge i veure’s al carrer. Penso que sols cedir “a la força” de les reivindicacions és un funest precedent que dóna la raó als que “se toman las justicia por su mano”. I el que és del tot inacceptable, per immoral, és que, a més a més, bancs i caixes rebutgin la dació en pagament i els afectats quedin endeutats per molts anys. Cornuts i a pagar el deute.
Mentre passa tot això, els polítics, dedicats a les seves foteses parlamentàries, són incapaços de legislar per obligar els bancs i caixes a aplicar seny i racionalitat a un gravís- sim problema social. Anen malament.
