Opinió

Més agricultura genera més fam

Per estrany que sembli, el títol d’aquest article és veritat. Avui, a Àfrica, l’increment de conreus i de producció agrícola està generant més fam entre la població africana. I en algun cas, la participació d’alguna empresa catalana conreant arròs (a Guinea-Bissau) ha dut fam i malalties a la població rural autòctona. Es calcula que en els darrers anys més de 70 milions d’hectàrees de sòl agrícola a l’Àfrica s’han venut o llogat a empreses estrangeres. Aquesta superfície equival a la suma de totes les terres agrícoles d’Alemanya i Itàlia juntes, o al triple del sòl agrícola espanyol. A la majoria de països d’Àfrica, la propietat de la terra és estatal. La població africana treballa una terra que no és seva, tot i que la considera com a pròpia. De fet, moltes legislacions africanes donen prioritat d’ús d’un sòl agrícola a qui l’estigui treballant i utilitzant. Molts estats no poden vendre o llogar terres que ja estiguin sent conreades per algú. Tot i així, quan la terra és de l’estat ja sabem que està subjecta a les decisions dels governs de torn. A Etiòpia, la venda de terres per part de l’estat ha provocat el trasllat forçós de desenes de milers de famílies, que han perdut les terres que conreaven. Han hagut de buscar terres a altres llocs, sempre menys fèrtils i perdent possibilitats de millora econòmica, provocant inclús pitjors collites i fam. Qui compra terres agrícoles a Àfrica? Les compren països com Xina o Índia, amb una població creixent a la que alimentar. Aquest cas podria considerar-se comprensible. Però hi ha casos molt més difícils d’entendre. La majoria de compradors de terres agrícoles a Àfrica són empreses occidentals, moltes d’elles fons d’inversió que posteriorment especularan amb el preu dels productes agrícoles (com ha passat amb el blat, la soja, el blat de moro, etc.). També hi ha compradors dels països àrabs, que inverteixen els guanys del petroli en la compra de terres productives per posteriorment també especular amb el preu de les produccions. Finalment, també hi ha empreses occidentals que compren terres a Àfrica per conrear-hi productes que serviran per fer combustibles, els agrocombustibles (“biodiesel”). Aquesta és la màxima perversió de l’ús de terra agrícola a països pobres: produir plantes per fer combustibles que mouran els vehicles dels països occidentals. Res pot ser més pervers que deixar de produir aliments per persones i bestiar, condemnant a la fam a moltes persones que vivien de la producció d’aquestes terres. Els països que més terres venen o lloguen són els més pobres, com Etiòpia, Guinea-Bissau o Mali. A Guinea-Bissau, una empresa catalana ha llogat unes 3.000 hectàrees al govern -per 99 anys- per conrear-hi arròs, havent començat explotant ja unes 600 hectàrees. L’inici d’activitats ha comportat que 600 persones perdessin la terra que conreaven des de sempre, quedant-se sense la seva principal font d’aliments i d’ingressos. A canvi, l’empresa catalana ha promès contractar 60 persones de tant en tant, a un sou de 90 euros mensuals. A més, la fumigació aèria dels conreus ha provocat problemes de salut a la població veïna. Tampoc ha complert amb el seu compromís de fer escoles i centres de salut per a la població. L’excusa és que encara no hi ha beneficis. Lamentablement, aquests comportaments poc humans i gens ètics s’estenen per altres continents. Fa unes setmanes, la delegació sabadellenca d’Intermón-Oxfam va promoure una campanya en suport als camperols d’unes terres sucreres al Paraguai que han estat expropiats per plantar-hi soja. Arreu està canviant el model de gestió de les terres agrícoles. Als països occidentals tenim una agricultura destinada al propi consum o a l’exportació entre nosaltres mateixos, però és una agricultura profundament subvencionada. Així, ens carreguem l’agricultura dels països pobres. Ara, a més, colonitzem les seves terres per plantar-hi el que ens interessa, deixant de banda les seves necessitats. Tristament, sí, més agricultura acaba generant més fam. “En els darrers anys més de 70 milions d’hectàrees de sòl agrícola a l’Àfrica s’han venut o llogat a empreses estrangeres”

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top