El diumenge 25 de maig tindran lloc les eleccions al Parlament Europeu. Se celebren cada cinc anys, havent estat al 2009 les darreres. Com és habitual, la participació és molt baixa. A Espanya al 2009 va ser del 45%, i a Catalunya del 37%. Si mirem els resultats d’eleccions europees anteriors, tampoc no hi ha una participació enorme, com el 80% que a vegades trobem a eleccions generals. Es nota, doncs, que no hi ha manera de fer entendre a la ciutadania el significat d’aquestes eleccions. Tot i així, en els darrers temps gairebé ningú s’ha esforçat massa en posar en valor les eleccions al Parlament Europeu. Tot sembla indicar que tindrem una abstenció rècord. I serà una abstenció que sembla ser patrocinada pel PP i pel PSOE. Tots dos partits registren a les enquestes unes grans caigudes de vot en relació a les anteriors eleccions europees. A tots dos els convé culpar dels seus mals resultats a una baixa participació. Aquesta convocatòria electoral presenta semblances amb les anteriors europees, però també diferències. Les semblances, malauradament, són les de sempre perquè tots els partits plantegen les eleccions en clau nacional. PP, PSOE, IU i UPyD en clau de política estatal: uns per dir que ho fan molt bé i els altres per criticar el govern del PP. A Catalunya hi podem afegir el tema nacional, en relació a la consulta del 9 de novembre: tothom hi diu la seva. D’Europa, però, no se’n parla gaire. Les novetats són curioses. Per primera vegada els diferents partits a nivell europeu han decidit presentar els seus respectius candidats a presidir la Comissió Europea (una mena de govern europeu que, fins ara, ha presidit el portuguès Durao Barroso). Ara, almenys, sembla que podrem triar qui volem que presideixi la Comissió Europea, no pas com abans on s’ho manegaven els governs dels països membres de la UE. Però no tot és tan fàcil. Si votem el PP, sabem que tenen com a candidat al tecnòcrata neoliberal luxemburguès Juncker. Si votem el PSC (PSOE), el seu candidat és l’alemany Martin Schulz. Si votem CiU, tenim un problema: els de Convergència tenen el belga Verhofstadt (grup liberal europeu), i els de Unió Democràtica pertanyen al grup popular, igual que el PP. Votant ICV-EUiA (que comparteixen llista amb IU), els d’ICV tenen de candidat una ecologista i els d’IU a Tsipras, el líder de la Syriza grega. Per acabar-ho d’adobar, UPyD té un eurodiputat, i és al mateix grup que els de CDC. Com es pot comprovar, és el caos. Vist el resultat de les polítiques d’austeritat dels darrers anys, podria venir de gust un canvi. I tal i com estan les coses a Europa, els candidats reals són només dos: el socialista Schulz i el popular Juncker. El dubte és si Schulz tindrà massa llibertat atès que el seu partit, el SPD, governa en coalició amb Angela Merkel, sòcia alemanya de Juncker. A favor seu té la seva professió: és llibreter, raó per la que se li suposa una mínima cultura i sensibilitat. La realitat de fons és que el Parlament Europeu serveix de poc en algunes coses. Les polítiques econòmiques dels darrers anys (rescat d’entitats financeres, austeritat, retallades, etc.) han estat fruit de la decisió d’alguns governs europeus, imposant-ho als altres, d’acord amb entitats gens democràtiques com el Banc Central Europeu o el Fons Monetari Internacional. El Parlament Europeu no hi ha pogut fer res. Això sí, almenys pot regular la composició química de la benzina que posem o si les cigarretes electròniques fan fum dolent o no. De fet, entre el 70% i el 80% de les reglamentacions i legislacions que tenim provenen del Parlament Europeu. Però en les coses importants, pinta molt poc. Certament, avui és molt difícil triar què votar a les eleccions europees. Tothom pensa i fa campanya en clau nacional, i tampoc hi ha propostes profundes i serioses d’aportació de més democràcia a la Unió Europea. Molt possiblement, quan tinguem els resultats electoral el diumenge 25 de maig, tothom haurà guanyat excepte Europa i les europees i els europeus.
“Quan tinguem els resultats electoral el diumenge 25 de maig, tothom haurà guanyat, excepte Europa, les europees i els europeus”
