Opinió

La llengua: problema o oportunitat?

En el complex panorama polític a Catalunya i a Espanya, amb una hipòtetica consulta independentista pendent de fer-se, la llengua torna a ser un àmbit de picabaralla política. Afortunadament, no hi ha cap picabaralla social perquè la societat catalana sembla tenir més maduresa política que no pas els governants espanyols i alguns polítics catalans.

Dues notícies sobre la llengua catalana han destacat darrerement: la sentència del Tribunal Suprem relativa a la queixa d’unes poquíssimes famílies contràries a la immersió lingüística, i l’entrada en vigor de la nova llei educativa, la LOMCE, que posa en perill el model educatiu català, i en especial la presència de la llengua catalana al sistema educatiu.

A Catalunya la llengua castellana no està en perill. Si bé a Espanya hi ha qui pensa que a Catalunya és corrent agredir, insultar i perseguir a qui parla en castellà, o que el castellà està en perill d’extinció fruit d’una persecució sistemàtica, la realitat és molt diferent. Fa poques setmanes s’ha conegut l’Enquesta d’Usos Lingüístics del 2013, que afirma que el castellà és la “llengua d’identificació” (la llengua a la que un se sent més proper) del 47’6% de la població catalana, contra un 36’4% que té el català. L’enquesta també confirma que el 96% de la població catalana entén, parla, llegeix i escriu el castellà. Fins i tot a l’Informe PISA els alumnes catalans demostren un nivell de castellà superior a d’altres comunitats autònomes espanyoles que només tenen el castellà com a llengua escolar. I a les proves de sel·lectivitat, a Catalunya usualment s’obtenen millors notes a la prova de llengua castellana més que no pas a la de llengua catalana.

Davant d’aquesta realitat social, gens problemàtica amb el castellà, no s’entenen ni les manies de quatre inadaptats que neguen la immersió lingüística ni tampoc l’ànim laminador del català que té el govern del PP. A Sabadell, quan va començar la immersió lingüística les escoles preveien que no s’aplicaria a totes les línies. Consultades les famílies, molt majoritàriament aquestes van ser partidàries de la immersió lingüística, fins al punt que cap escola va tenir cap línia sense immersió lingüística.

El govern del PP ara obligarà la Generalitat de Catalunya a pagar l’escolarització a l’escola privada dels infants que no vulguin immersió lingüística en català. Que se sàpiga, són 8. En qualsevol cas, ni tant sols arriben al centenar (en la previsió més optimista dels radicals contraris a la immersió). Dit d’una altra manera, la realitat és que ni els votants del PP s’apunten al carro contra la immersió lingüística, compartint-la sense problemes.

El problema de fons és la consideració que la llengua catalana és una llengua aliena, estranya i estrangera. Només qui així pensa pot oposar-se a la immersió lingüística. I sorprèn que els contraris a la immersió no reclamin a les escoles de Madrid el mateix que demanen a Catalunya, en relació a la possibilitat d’aprendre-hi català. Fins i tot al País Valencià hi ha 150.000 famílies que demanen la immersió en valencià, fet que el PP es nega a concedir. La vergonya final és saber que hi ha més departaments de llengua catalana a les universitats alemanyes que a les espanyoles. A universitats com la Complutense o l’Autònoma de Madrid o la de Sevilla, la llengua catalana gairebé no existeix, llevat de ser una optativa de tercer nivell a algunes filologies.

Ara, les escoles que tenen algun d’aquest ínfim nombre d’alumnes contraris a la immersió, hauran de canviar les classes (amb un 25% del curs impartit en castellà). No s’entén com es condemna tota una classe per la mania anticatalana dels pares d’un alumne. Aquí, potser caldria valorar una digna insubmissió per part de les escoles afectades. I el mateix potser hauria de fer la consellera d’Educació, Irene Rigau. Davant de decisions injustes i absurdes, no poden haver-hi submissions callades i que castiguen la majoria de la població, convertint una oportunitat en un problema.

“Ni els votants del PP s’apunten al carro contra la immersió lingüística, compartint-la sense problemes”

Comentaris
To Top