Opinió

Els mòbils i la destrucció de la llengua

JOAN SAUMOY i GREGORI La innovació tecnològica, per si mateixa, no és mai dolenta. Però a vegades les novetats de la tecnologia poden tenir conseqüències negatives, inicialment no previstes. Un dels aparells que ha revolucionat la nostra vida quotidiana en els darrers 18 anys és el telèfon mòbil. Al principi, només servien per fer i rebre trucades, i s’hi va afegir la possibilitat d’enviar missatges curts escrits, anomenats SMS.

Els telefòns mòbils han evolucionat enormement (com totes les TIC -Tecnologies de la Informació i de la Comunicació-). Ara un mòbil és pràcticament el mateix que un ordinador. Però el podem dur a la butxaca. Aquest canvi revoluciona novament la nostra vida. Podem fer i rebre trucades, connectar-nos a internet, enviar i rebre correus electrònics, jugar com amb una vídeoconsola, etc. Els mòbils utilitzen també programes informàtics, on els més populars són els sistemes de conversa instantània (xat, de l’anglès “chat” -conversa informal-). El terme “xat” és avui molt corrent fins al punt que tant l’Institut d’Estudis Catalans com la Real Academia de la Lengua Española l’inclouen als seus respectius diccionaris. Els xats pel mòbil han superat llargament al no tan antic costum de fer xats per l’ordinador. Ara, a qualsevol lloc i en qualsevol moment és possible entrar en xats -a dos o a més persones- mitjançant el mòbil. Per tant, la popularització del xat al mòbil és avui una activitat de primer nivell, que s’enduu força temps entre moltes persones, especialment entre infants, adolescents i joves. Un dels principis de l’evolució de qualsevol llengua és “l’economia lingüística”. Aquesta consisteix en expressar-se amb el mínim de paraules i lletres quan sigui possible. Així nosaltres mirem la tele, anem en bici, pugem al bus i veiem pel·lícules al cine. Retallem les paraules per pura economia lingüística, deixant de banda televisió, bicicleta, autobús o cinema. Fins i tot diem “mòbil” per no dir “telèfon mòbil”. Doncs amb els xats als mòbils també s’hi està expressant una forma particular d’economia lingüística. Ja amb els SMS es parlava de com s’estava reduint el llenguatge. Ja s’escrivia “h, k tl?” per expressar “Hola, què tal estàs?”. Aquest tipus de llenguatge continua lliurement amb els xats als mòbils. El problema que planteja va més enllà de la simple reducció del llenguatge, en passar-lo al mínim possible. Per exemple, el relatiu “que” ja és només una lletra, la “k”. Moltes vocals desapareixen, i algunes consonants canvien. És el cas de “guapa”, que ara passa a ser “wapa”. Al final queden només les consonants -com a “petons”, que ara és “ptns”-, fet que curiosament converteix la nostra llengua en semblant a l’hebreu o l’àrab, on només s’escriuen les consonants. Però els xats mòbils encara van més enllà d’aquest llenguatge tan reduït.

S’hi acostumen a usar uns dibuixos senzills, que expressen estats d’ànim, coses, animals, fets, etc. S’anomenen “emoticons”. Per exemple, un punt rodó de color groc, amb ulls i una boca somrient, és l’equivalent d’estar content. El mateix punt rodó groc, amb una boca d’aspecte trist i unes llàgrimes caient dels ulls equival a expressar tristor. Aquest costum d’usar emoticons en lloc de paraules, acaba amb l’expressió pròpia de qualsevol llengua. L’emoticó s’entén en qualsevol idioma, a diferència de la paraula o la frase. Si bé pot ser una forma de facilitar la comunicació entre gent amb idiomes diferents, la realitat és que només s’usa entre gent que comparteix la mateixa llengua. Cal tenir molt de compte amb aquest fet perquè, a mitjà termini, pot conduir a tal empobriment de la llengua que acabi dificultant la comunicació. Quan una paraula mor, tard o d’hora acaba morint el concepte que definia. Quan es perd un matís, la llengua s’empobreix de cop.

Hem d’evitar que -com escrivia George Orwell- la reducció del llenguatge condueixi a la reducció de les idees “Com escrivia George Orwell, la reducció del llenguatge condueixi a la reducció de les idees”

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top