Opinió

Lliçons d’Escòcia

El referèndum on s’havia de decidir sobre la possible independència d’Escòcia va certificar la voluntat majoritària (55% contra un 45%) de continuar pertanyent al Regne Unit. A Catalunya, uns i altres han interpretat els resultats del referèndum escocès en funció dels seus interessos. Però possiblement sigui més interessant i necessari deixar-se d’interessos polítics particulars per intentar conèixer quines lliçons polítiques, socials i inclús psicològiques ens arriben d’Escòcia.

Una pregunta sobre els resultats escocesos és per què hi ha un resultat tan clar quan les enquestes donaven uns resultats més igualats. Una resposta interessada és que la proposta d’última hora dels partits i governants britànics de donar més competències i autonomia a Escòcia va desactivar part del vot independentista. Possiblement hi va tenir més importància un fet gens polític però profundament humà: la psicologia humana, amb elements com la por, la incertesa o la manca de confiança.

A les societats occidentals som profundament conservadors. Ho hem tingut tot: sanitat pública, educació, feina més o menys digna, i molts béns materials. Molta gent té cotxe, aigua corrent, electricitat, nevera, cuina, rentadora, etc. Malgrat la crisi econòmica i política tenim uns drets, uns béns i uns serveis que no tenen a molts llocs del món. I com és lògic, no volem perdre res de tot això. Volem conservar el que tenim, i tot el que pugui posar-ho en risc ens fa por.

Molt possiblement una bona part de la població escocesa, i en especial la de major edat, va acabar reflectint a les urnes la por al desconegut, la por a perdre el que tenen i la incertesa sobre el futur a curt termini. Aleshores, la posició més lògica des d’un punt de vista psicològic és mantenir l’estat actual de les coses, és a dir, continuar dins del Regne Unit. Per tant, en cas que a Catalunya tiri endavant un procés semblant, caldrà tenir en compte aquest factor psicològic, de tendència conservadora i que només s’expressa a última hora, al moment de votar.

Una altra important lliçó del referèndum escocès és la increïble debilitat actual de la Unió Europea. A la UE hi havia autèntic pànic davant de la possible victòria de l’independentisme a Escòcia. Es veia com un risc enorme per a la cohesió de la pròpia UE. Certament, si un territori de poc més de 5 milions d’habitants dóna tanta por a una UE de 500 milions d’habitants és que la UE és fràgil com una copa de vidre.

Les tensions independentistes als països de la UE són poques, i afecten principalment quatre països: Espanya (amb Catalunya i Euskadi), França (amb Còrsega), Itàlia (amb el Véneto) i Bèlgica (amb Flandes). És curiós comprovar que els estats amb un major repartiment territorial del poder no tenen aquestes tensions. No passa res a Alemanya amb Baviera, ni als Estats Units (on fins i tot cada estat té codi penal propi!), ni a Suïssa.

Una altra lliçó a extreure del referèndum escocès és la reacció del govern britànic. Tot i haver-ne sortit guanyador, ha expressat la voluntat de reidear l’estructura territorial britànica, atorgant majors poders a les regions. I és que després de tot el procés escocès s’ha vist que hi havia una voluntat majoritària de major autonomia tot i que sense abandonar el Regne Unit. La ciutadania escocesa té una visió de plena consciència de ser un país, una nació, però que voluntàriament pacta pertànyer a un estat a canvi d’una important i relativa independència legislativa, fiscal i econòmica. I el Regne Unit reconeix a Escòcia la seva condició de nació que lliurement pot decidir el seu futur.

Lamentablement, en el cas català ningú té la visió que ha existit en el cas escocès. Ningú a Espanya té la visió del govern britànic ni tampoc ningú a Catalunya mostra la visió majoritària de la ciutadania escocesa. Aquí, com sempre, tot és un combat ple de testosterona i, malauradament, buit de neurones. Mentre, ningú reivindica Pi i Margall, que continua sent només el nom d’un carrer o d’una avinguda.

“Ningú a Espanya té la visió del govern britànic ni tampoc ningú a Catalunya mostra la visió majoritària de la ciutadania escocesa”

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top