Quan parlem que el feminisme ha d’impregnar tots els àmbits de les nostres vides i que ha de ser transversal en tot allò que fem, també ens referim que en temes aparentment neutrals, com poden ser els pressupostos municipals, hem de passar-hi el sedàs de la perspectiva de gènere.
Els governs transformadors tenim el compromís de treballar amb aquestes eines ja que les experiències en pressupostos de gènere desenvolupades fins a l’actualitat demostren (com era d’esperar…) que les institucions públiques, que aparentment són neutrals, incorporen i transmeten biaixos de gènere en les seves polítiques públiques.
Els pressupostos amb perspectiva de gènere són un instrument estratègic que ens proporciona els mitjans per determinar l’efecte de les polítiques d’ingressos i despeses pressupostàries sobre les dones i els homes. Implica l’examen de les assignacions pressupostàries a fi de mesurar com afecten aquestes les oportunitats econòmiques i socials de dones i homes. I implica, per tant, visualitzar els impactes que tenen les polítiques públiques en homes i dones.
Quan parlem de pressupostos amb visió o perspectiva de gènere no estem parlant de realitzar pressupostos separats per a les dones, tampoc ens referim només a l’increment de les assignacions als programes dedicats de forma específica a les dones. Es tracta, doncs, d’incorporar un nou enfocament en els processos de planificació i gestió dels programes pressupostaris, fent més eficaç la formulació de les polítiques i millorant l’orientació dels recursos envers l’equitat entre la ciutadania. Per fer-ho és bàsic establir processos analítics per poder veure l’impacte diferencial del pressupost entre dones i homes i, amb aquesta informació poder facilitar una millor presa de decisions. Així, a banda de veure l’impacte en dones i homes, també ens permet posar a la llum moltes altres exclusions.
És molt fàcil parlar de prioritats polítiques, però per tal que aquestes esdevinguin reals cal que també quedin fixades al pressupost. Si una de les nostres prioritats polítiques és la lluita per igualtat de gènere cal que ens plategem que significa veritablement posar la vida de les persones al centre i què implica tot això a nivell d’administració pública. I no només ho hem de fer a nivell de grans titulars o grans projectes, cal fer-ho de forma integral a totes les accions que portem a terme. Un exemple concret podria ser que si estem d’acord que una de les prioritats de tota política pública ha de ser proveir benestar i per tant orientar-se a posar al centre d’aquestes la vida de les persones, aleshores l’ajuntament ha d’assumir o donar facilitats a les tasques de cura. I això implica, per exemple, que a totes les activitats que organitzi hauria d’oferir un servei de ludoteca o d’atenció a persones dependents. O, a nivell més genèric, implica que les partides pressupostàries a augmentar són totes aquelles que permeten la reproducció de la vida humana, com és cura de persones dependents, com és sanitat, o com és educació.
Tot i això, treballar amb pressupostos amb perspectiva de gènere no és una cosa que puguem fer d’un dia per l’altre. I cal que tinguem en compte que hi ha algunes dificultats tècniques que caldrà superar. Una de les primeres limitacions amb les que topem és amb la manca d’informació desagregada per sexe. Una altra de les problemàtiques és la invisibilitat de la persona a qui va adreçada l’acció o programa, ja que en la majoria de casos s’adrecen a la ciutadania en general i això dificulta l’estudi de l’impacte per gènere.
Per tant, doncs, aplicar la perspectiva de gènere en el pressupost és un objectiu a mig termini. Però en aquesta transició cap als pressupostos de gènere cal tinguem en compte i anem treballant tota una sèrie de qüestions: Hem d’analitzar quin és el percentatge del pressupost que es destina específicament a accions per la igualtat i contra la violència masclista, cal que fem l’exercici de pensar sobre quina població tenen impacte les accions que estem pressupostant, hem de reflexionar sobre l’horari i el tipus d’activitat i cal. Però, sobretot, el que és imprescindible és que tot això ho treballem de forma coordinada i integral des de totes les àrees i regidories.
Així doncs, en tant que el feminisme és un dels nostres eixos de treball, els pressupostos amb visió de gènere esdevenen un instrument clau per la transversalitat de gènere en la política i gestió pública així com una eina per treballar l’equitat social. Perquè el que no podem permetre és que la suposada neutralitat de les polítiques públiques estigui amagant desigualtats de gènere.
“No podem permetre és que la suposada neutralitat de les polítiques públiques estigui amagant desigualtats de gènere”
