Publicitat
Opinió

El problema de locals de les entitats (III)

En primer lloc necessitem un diagnòstic. Es podria encarregar a VIMUSA un estudi sobre els locals de les entitats. La referència pot ser l’estudi sobre els locals dels esplais que es va fer quan el Mapa Cultural. I penjar-ho al web.

Crec que hi ha tota una tipologia d’entitats que només necessita un armari, una taula amb un ordinador i poder usar puntualment sales de reunions. Altres amb una petita sala de deu metres quadrats també en tindrien prou. Per aquesta mena d’entitats es podria fer un hotel d’associacions. D’un cop podríem solucionar el problema a moltes petites entitats. Es podria utilitzar algun centre cívic i reconvertir-lo. En d’altres Centres Cívics es podrien reservar espais per les entitats.
Altres entitats requeriran més esforç. Posem l’exemple el CAE la Llar de Vent. Aquest grup d’esplai que és el més antic de la ciutat, viu des fa dècades en els barracons de l’antiga escola Font Rosella de l’any 1962. Una vergonya. Caldria construir un edifici nou, fins i tot tenen un projecte.

En tot el reglament es parla constantment de la voluntat que els espais siguin compartits. És una cosa que sona bé. Ara bé l’experiència ens diu que als espais compartits on hi ha gent gran, els joves i infants en són foragitats. L’Ajuntament hauria de tenir-ho present i blindar els espais de joves i infants. Aquest col·lectiu és el que disposa de menys locals a la ciutat. Potser per aquesta raó una part ha d’anar obligatòriament de la Zona Hermètica?
I un darrer exemple en què la realitat no es pot subordinar a una lògica burocràtica és el cas de dels Tallarets a Can Balsach. Després de moltes negociacions es veu que hi ha uns “informes tècnics” per cedir l’espai de can Balsach per només 21 anys. Això sí, uns ciutadans voluntaris hauran de pagar 150.000 euros per un edifici que es quedarà l’Ajuntament. Cedir un local per un, per dos, per 21 o per 49 anys no pot ser mai una decisió tècnica. En bé de la transparència estaria bé que es fes públic aquest informe i replantejar-se els terminis de la cessió. Hauran de ser els voluntaris qui, amb els seu patrimoni, avalin el crèdit? Hi ha fins i tot alguns dirigents d’entitats de la ciutat que com que les institucions paguen molt tard han d’avalar les pòlisses de crèdit de la seva associació amb el seu propi pis. No creieu que estem demanat massa al ciutadà actiu?
Amb aquests criteris el millor que poden fer els dirigents de les entitats que tenen problemes de local és buscar-se un local de la iniciativa privada. Pagues un  lloguer o compres el local i fora problemes. En resum hi ha moltes maneres de consolidar la societat civil sabadellenca: l’Ajuntament pot cedir locals, pot ajudar a pagar lloguers de les entitats, pot donar diners per tal que l’entitat compri un local, etc. El resultat de la burocràcia mai és la transparència sinó la opacitat. Què caldria fer doncs? Si l’Ajuntament vol arreglar els problemes de locals de les entitats no cal que faci normes burocràtiques el que cal és que faci política. La política no és dolenta en sí mateixa. N’hi ha de bona i n’hi ha de dolenta. I sobretot que tingui voluntat d’ajudar aquelles entitats que treballen pel bé del comú a la ciutat. I l’Ajuntament sap a bon segur quines són.

¿I si es torna a començar partint del reconeixement i confiança en els sabadellencs altruistes que dediquen hores pel bé comú de la ciutat? Emplaço els autors del document a  fer un debat públic. (serrano@epicur.org)

“El resultat de la burocràcia mai és la transparència sinó la opacit

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top