Ens deien fa uns dies Manel Larrosa i Josep Alberich que a Sabadell hi ha 100.000 vehicles. Si els poséssim en fila ocuparien 500 kilòmetres!
Els més sorprenent de tot plegat és que la gent no té cotxe perquè el necessita, sinó per una qüestió d’estatus. De fet, ets el que és el teu cotxe. Així ho demostren els anuncis de cotxes: tens un cotxe no per anar d’un lloc a altre sinó per tenir una emoció, una experiència metafísica. La prova és que els cotxes el 95% del temps estan aparcats, aturats.
El problema de les ciutats és que els cotxes ocupen el 70% de l’espai públic. Ocupen l’espai per circular i l’espai per aparcar. La paradoxa és que del conjunt de viatges que es fan per la ciutat un 70% es fan en transport públic o a peu i només un 30% amb cotxe. O sigui que el 30% de cotxes ocupen el 70% de l’espai. Per si tot plegat no fos suficient a més ens han ocupat -amb pàrquings- l’espai central de la ciutat, els llocs més emblemàtics i han obligat a treure tot els arbres: passeig, plaça Dr Robert i Plaça del Mercat.
Per què hem arribat a aquesta antidemocràtica i irracional ocupació de l’espai públic? No se m’acut altre argument: la gent que pren les decisions i la gent que opina sobre les decisions tots van en cotxe.
I qui és la minoria que va en cotxe? En general són homes de més de 40 anys. Tot plegat ens genera molts problemes. A mesura que hem arreglat la ciutat i la gent ha anat adquirint més cotxes, la ciutat queda contaminada -amb l’inestimable col·laboració de les empreses automobilístiques que fan trampa- i a més es torna perillosa pels nens i pels vells. Llavors els pares no poden deixar que els fills vagin sols a l’escola -com fèiem nosaltres- perquè hi ha el perill que els atropellin. Desprès hem d’intentar fer “camins escolars” per intentar pal·liar el desastre. I pels iaios i iaies, vells i velles, àvies i avis, la ciutat esdevé un lloc hostil. No seria hora de pensar les cadències semafòriques en funció de les capacitats de la gent gran i no per les necessitats de circulació dels cotxes? Intenteu passar amb un iaio alguns dels semàfors de la zona de plaça Espanya, per exemple. Impossible no quedar-te al mig, palplantat demanant excuses als cotxes-
I mentre pels vianants hi ha tota mena de barreres, hom pot anar de Sabadell a Moscou en cotxe sense que en cap cas hi hagi una barrera superior a deu centímetres.
Crec que seria hora que el govern de la ciutat fes un pla de vianalització massiva de la ciutat. Creia sincerament que el fet que governés aquesta àrea d’urbanisme la Crida, seria molt bo, tancaríem la ciutat radicalment als cotxes. Veig que passa el temps i no han anunciat cap pla potent. El problema és que aquest tipus de coses s’han de fer el primer any. Alguna gent protesta i al cap de tres anys a tothom li sembla el més normal del món. Imaginem que a algun regidor boig es plantegés que es circuli en cotxe pel carrer de sant Quirze, quin sarau es muntaria! I quantes crítiques hi ha hagut cada cop que els diferents governs han tancat el pas als cotxes en alguns carrers de la ciutat. Encara recordo la trifulga quan es va voler tancar el carrer de la Rosa.
I les rates? Els cotxes són com les rates: ocupen tot l’espai que els deixis, com més espai els donis més ni haurà. No té solució. L’únic que es pot fer és reduir-los. Aquests dies sembla que la ciutat ha descobert que a Sabadell hi ha rates. Segurament és perquè es van veure a la Plaça del Dr Robert. És clar. Una metàfora de l’espai mediàtic de Sabadell. Si les rates es veuen en altres indrets no és notícia.
*
“¿No seria hora de pensar les cadències semafòriques en funció de les capacitats de la gent gran i no per les necessitats de circulació dels cotxes?”
