Opinió

Set jutges d’un jutjat...

Dimecres passat, el judici de l’Estat contra Homs va quedar vist per sentència, nou mesos després que el Tribunal Suprem decidís investigar-lo pels fets del 9 de novembre de 2014.

Notis que no va ser fins que Francesc Homs va sortir escollit diputat a les Corts espanyoles el 20 de Desembre de 2015, que el Suprem, a instàncies de la Fiscalia, no es va adonar que, potser sí que el que fou conseller de la Presidència del Govern Mas va tenir alguna mena de col·laboració en la preparació i posterior celebració de l’exitós procés participatiu del 9N.

S’ha escrit i dit molt sobre la judicialització de la demanda catalana per part del govern de l’Estat espanyol i sobre la seva incapacitat per donar una resposta política a una qüestió política.

La tensió a la que l’Estat ha sotmès les costures democràtiques per tal de domesticar, per la via judicial, la voluntat de votar d’un poble, és de conseqüències imprevisibles. A més a més, les imminents i previsibles sentències que es dictaran en dos processos bessons, però seguits en jutjats diferents -fet inaudit en el procés penal espanyol- lluny d’aconseguir la força exemplaritzant per fer recular les legítimes pretensions que persegueix Catalunya, adobaran el terreny perquè altres Homs, Mas, Rigaus i Ortegas, recullin el testimoni.

Estem, per dignitat, tossudament alçats i així es va evidenciar a la seu de la Delegació de la Generalitat a Madrid. Allà, a més a més de polítics, hi havia una munió de ciutadans anònims que arribaven des de Catalunya.

A la sala de vistes hi vàrem poder accedir una trentena de persones mentre set magistrats esperaven per un fet excepcional com és que se celebri una vista al Tribunal Suprem: es jutjava penalment un Diputat al Congrés acusat dels delictes de desobediència i prevaricació.

La Sala de parets de vellut, va ennegrir una mica més quan el magistrat que presidia, va dirigir-se al polític com “el acusado”. La imatge es va tornar llavors en blanc i negre.

Han estat tres dies de declaracions, de testificals, d’al·legats d’acusació i de defensa al voltant de si es va desobeir o no la “divina” Providència de 4 de novembre que va dictar el Tribunal Constitucional. Divina perquè era etèrea, inconcreta, per què va ser anunciada abans que la rebés l’afectat, pels mitjans de comunicació i perquè des del 9N al 25N, dies que van durar les votacions, ningú ni fiscalia, ni govern espanyol, ni TC, van fer res per avortar-ho.

Precisament, tant la bona advocada defensora com en Francesc Homs van apel·lar multitud de vegades a la famosa sentència “Atutxa” contra el que fou president de la Cambra Basca, que va acabar inhabilitat per una sentència dictada pel mateix jutge Marchena que veu ara, la causa d’Homs. En el cas del basc, les peticions i advertiments a Atutxa van ser directes i reiterades per tal que dissolgués el grup parlamentari de l’Esquerra Abertzale basca i tantes altres vegades, Atutxa no va fer-ne cas.

La sentència es dictarà en pocs dies i donarà el to a la que està pendent de dictar-se a Barcelona. Llavors i si els pitjors pronòstics es tornen certs, la democràcia espanyola haurà quedat esberlada, però a l’ensems, la dignitat de Catalunya intacta i nosaltres més determinats que mai a votar en referèndum el nostre futur.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top