Allò que sempre es tira en cara a la Generalitat catalana de dispendis identitaris i nacionalistes, adduint que el poble necessita altres prioritats, es podria aplicar també a la fanfàrria desplegada en la rua miitar. Mantenir en peu de revista tota la cavalleria, l’automoció, els fusells i la indumentària d’uniforme immaculada, ha de costar un ull de la cara.
Enguany la desfilada del dia de la Hispanidad (antiga Fiesta de la Raza) ha estat inspirada, dedicada o referenciada a Catalunya, poble desarmat i captiu de les lleis de Castellla. Entretant un Penyal peninsular, estratègicament ubicat, roman en poder d’una potència estrangera a manca de nassos, no ja d’atacar-la, sinó ni tan sols d’insultar-la. Aquesta potència europea té fragates, portavions i armes més que convencionals. A les Falkland Islands sabem quelcom d’això.
Per cert, la cessió espanyola de Gibraltar a la Gran Bretanya no té res a veure amb Catalunya? Sembla ser que sí. Catalunya, sempre Catalunya.
