L’anomenat “procés”, que ha condicionat la vida política i social de
Catalunya des de 2012, ha pervertit la utilització de paraules d’alt
contingut ètic com «democràcia» o «diàleg». Així mateix, hem
viscut dies tristos per la nostra història, com l’1 d’octubre i les seves
càrregues policials, sessions al Parlament on s’ha vulnerat el marc
de convivència escollit per tots i totes i, finalment, una DUI que ens
ha portat a la inevitable aplicació de l’article 155.
Com a resultat de tot aquest embolic, d’aquí dos dies, el 21D,
anirem a votar a unes noves eleccions autonòmiques. En aquest
escenari, el PSC està disposat a obrir un procés de diàleg sincer i a
participar en un gran pacte de país per abordar les reformes
necessàries que facilitin l’encaix de Catalunya a Espanya en el marc
d’un estat federal. Això ha d’implicar mesures concretes i
immediates, canvis en lleis orgàniques i modificació de la
Constitució. El resultat d’aquestes reformes s’ha de votar a nivell
d’Espanya (canvi de la Constitució) i a nivell de Catalunya (nou
Estatut).
La constitució del Parlament i del Govern sorgits de les eleccions del
21-D ha d’implicar la revocació de l’article 155 i l’acceptació
d’actuar en el marc de la legalitat vigent. Afegir que aquesta
legalitat sempre s’ha de poder canviar buscant les majories
parlamentàries necessàries i seguint els procediments establerts.
Com a qualsevol país democràtic del nostre entorn.
Però no podem quedar-nos només amb el debat independentista,
també s’ha de solucionar la preocupació de la ciutadania en els
aspectes que l’afecten dia a dia: serveis socials, salut, economia,
atur… Precisament, sobta bastant que ni la candidata d’ERC, Marta
Rovira, ni tampoc la de Ciutadans, Inès Arrimadas, sàpiguen la taxa
d’atur a Catalunya. En una recent entrevista televisiva, cap de les
dues es va apropar a la xifra real d’aturats al nostre país.
Amb aquest desconeixement de la realitat ens demostren que la
seva única preocupació és la confrontació perpètua, i no solucionar
els problemes de la gent. La seva aspiració es continuar dividint la
societat en dos bàndols. I nosaltres sabem que aquest no és el
camí.
A aquesta vergonyosa ignorància de la realitat de Catalunya, s’ha
sumat Puigdemont en les darreres hores, assegurant que la taxa
d’atur juvenil estava al 20%, quan fa anys que se situa per sobre
del 30%. Una bona mostra de la preocupació per aquests temes
dels dirigents que viuen de l’enfrontament.
La independència fàcil i sense costos promesa pels
independentistes, que ha il·lusionat a molta gent de bona fe, no
s’ha ajustat a la realitat. Ni de bon tros.
Fuga empresarial, aturada de la incipient (i desigual) recuperació
econòmica, pèrdua de capitalitat de la nostra ciutat (trasllat del
Banc Sabadell), davallada del turisme amb la seva conseqüent
afectació sobre l’ocupació… La incidència negativa en l’economia
ja és evident i la societat catalana està clarament fracturada.
Davant d’un breu viatge ple de il·lusions i sense riscos que ens
havia de portar a una nova Itaca, ens trobem a punt de caure per
un precipici.
Per això, amb les eleccions del 21D tenim una clara oportunitat
d’evitar el desastre. Tenim una oportunitat per intentar teixir acords
que desbordin els límits dels blocs actuals, de recuperar la cultura
del pacte i la negociació que sempre havia predominat a la política
catalana.
I cal fer-ho per poder centrar-se en la solució dels problemes reals
dels ciutadans i ciutadanes: l’atur, la pobresa infantil, l’educació, la
creació d’empreses, les pensions,… temes molts d’ells tapats amb
enormes banderes que estenen els governs de la Generalitat i de
Madrid.
Aquest dijous tenim una elecció molt important. O seguim
alimentant la confrontació i la divisió dels catalans/es, o comencem
a buscar vies de sortida per recuperar la Catalunya triomfant, rica i
plena que tan orgullosament recull l’himne de la nostra terra. Els
ciutadans i ciutadanes tenen la darrera paraula.
“La independència fàcil i sense costos promesa pels
independentistes, ni de bon tros s’ha ajustat a la realitat”
