Que això de l’amiant és un assumpte greu per la salut de les persones ja fa molts anys que es sabut i que el mitjans de comunicació ho han publicitat. A Cerdanyola, on va haver-hi establerta durant dècades la fàbrica Uralita, ho saben prou bé, com també l’empresa, que ha anat indemitzant els treballadors i veïns afectats per les diverses patologies causades per l’amiant. En altres temps es desconeixia la perillositat del que conexíem com uralita, però des de fa ja dècades és del domini públic.
I el que em crida l’atenció és que, tant per part de molts particulars com de les administracions, s’hagi passat de llarg davant d’aquest greu problema, com si això pogués dilatar-se en el temps. Cert que hi ha hagut persones responsables que han anat eliminant les uralites de les naus industrials i del seus habitatges, conscients del mal que poden causar. I hem vist com uns operaris anaven desmuntant teulades d’uralita amb una forta protecció que semblaven astronautes, el que suposa que sabien molt bé les conseqüències que es deriven d’estar en contacte amb aquests elements que tan abundaven en les teulades i dipòsits d’aigua.
Ara, per fi, sembla que els responsables polítics i alguns col.lectius s’han adonat de la gravetat del problema. Una gravetat que encara és mes punyent quan comprovem que hi ha moltes escoles amb teulades d’uralita. M’hi he fixat, tot passejant pel carrer, i he vist que a Sabadell encara són moltes les teulades de fibrociment. Cal esperar que aquesta conscienciació es concreti amb meures legals per eliminar definitivament aquesta amenaça per la nostra salut.
