Opinió

El PSUC de l’exterior i de l’interior

Les victòries cal saber veure-les. Els nostres herois cal conèixer-los. A voltes els tenim ben a prop. Són gent normal i corrent, treballadora. Aquesta és la història d’un d’ells, n’hi ha moltes més.

Des d’inicis dels anys cinquanta, i durant molts anys, coexisteixien a la nostra ciutat dues organitzacions del PSUC sense connexió directa. Denota el grau d’opressió i de repressió salvatge que es va viure a la ciutat i denota també, el grau d’heroisme d’un grapat d’homes i dones quasi bé desconeguts. Una organització és la de la generació de comunistes de la república a la nostra ciutat, són dels joves de la guerra, que, al tornar, reconstrueixen la resistència des de l’any 1943. Alguns com Jaume Girabau hi deixen la pell, fou executat el 1942. L’altra, anomenada de “l’exterior”, és un nou PSUC organitzat per aquells militants que venien d’altres terres d’Espanya. Aquest PSUC fins al 1955 no connecta amb la direcció nacional. De fet, aconsegueixen connectar-hi a partir d’un familiar que pertany al Partit Comunista Francès que, en tornar a França, informa que a Sabadell hi ha una organització del PSUC completament aïllada. Herois en aquesta història tan poc investigada n’hi ha molts, però potser un d’ells destaca per la seva peripècia dramàtica personal. Es tracta d’Antonio Arroyo Lozano, nascut a Salar de Loja (Granada) conegut a la ciutat com a Joaquin Severino Silva i com a nom de guerra simplement Joaquín.

De fet havia estat guerriller de la “Agrupació Guerrillera de Andalucía oriental” del que el seu germà Enrique, n’era el responsable polític. De fet Antonio Arroyo havia tingut un altre nom de guerra a la guerrilla com a “Eladio”.
Bé no queda clar en les diferents versions que he pogut llegir si ell va ser el responsable del PCE de Còrdova o simplement del seu comitè. Tampoc queda clar si va ser un caiguda del comitè d’Andalusia del PCE o del comitè de la província de Córdoba. La qüestió és que la Guàrdia Civil els va descobrir i va detenir un comitè, ell va arribar tard. Dels detinguts, la dictadura en va afusellar a tres. Lozano doncs es va salvar; però tant la Guàrdia Civil com el mateix PCE, que creia que era el delator, el buscaven. Fou així com va fugir. Es va amagar a casa, en realitat una cova, d’una família amiga a Sant Oleguer. Allí l’any 1951, conegut per “Joaquín”, començà a ensenyar a llegir i escriure a un grup d’amics de la família, alhora que recollia diners per als que sofrien represàlies.
Poc a poc inicia l’organització del PSUC de “l’exterior”. Ajudat per la seva dona i quatre joves més, organitza, el 1952, l’embrió del comitè local. A partir d’ell es varen crear diferents grups que quedaren controlats pel Comitè de la Creu. Cap a finals de 1955 hi havia 28 grups. La primera reunió formal del PSUC de l’Exterior es celebra el 25 de gener de 1954. Tenien uns 300 militats. No tinc clar quin any mor Antonio Arroyo. (1959 per uns 1962 per altres).
No serà fins als anys setanta, repeteixo fins als anys setanta, quan els dos PSUC de la ciutat es connecten. Segurament va ser una bona decisió de la direcció mantenir-los separats, ja que els va salvar de ser arrossegats en les múltiples caigudes de militants que hi va haver tant dels que havien viscut la guerra a la ciutat com dels que havien vingut de fora. De fet la policia no se’n sabia avenir. Ara bé, aquest fet demostra per si sol les dificultats de la lluita política a la ciutat i la ferotge repressió que existí fins al final de la dictadura. Arroyo fou l’ànima de l’organització de Sabadell, que assolí arrelar-se a tots els barris.
En una ciutat d’un país democràtic normal jo no tindria dificultats per saber detalls dels que no n’estic segur, és més no escriuria aquest article perquè tothom coneixeria la història. Hi hauria una biografia del nostre heroi, li hauríem dedicat un carrer o una plaça, a les escoles s’explicaria a tots els nens i nenes i a França n’haurien fet tres pel·lícules. Potser encara hi som a temps.

“Arroyo fou l’ànima de l’organització del Psuc de Sabadell, que assolí arrelar-se a tots els barris”

To Top