Antxon Ramírez de Alda i Edurne Goikoetxea són els pares de Adur Ramírez de Alda i Ainara Urkijo, respectivament. Els seus fills són dos dels vuit acusats per terrorisme per atacar a un grup de guàrdies civils en el cas conegut com ‘el cas Altsasu’. Adur ja fa un any i mig que està en presó preventiva com dos altres companys més, i s’enfronta a 50 anys de presó. Ainara, per la seva banda, no va arribar a entrar en presó preventiva, però se li demana fins a 12 anys i mig. Ara, el judici està vist per sentència després de celebrar-se el passat abril.
Els pares i familiars van crear l’associació ‘Altsasu Gorasoak’ per explicar el cas dels seus fills des del seu punt de vista, que consideren injustament empresonats. De fet, l’Antxon i l’Edurne visiten Sabadell perquè ahir van participar en un acte a favor de la llibertat dels presos i aquesta tarda també explicaran el seu cas a La Quartera de Sabadell.
Teniu esperança que la sentència del judici sigui positiva?
Edurne Goikoetxea: En la justícia no podria ser d’una altra manera, perquè s’ha demostrat sobradament que no hi ha terrorisme, però que ni tan sols hi ha linxament o agressió. En l’últim vídeo que s’ha admès en el judici es demostra que no hi havia linxament, sinó una brega o un aldarull, i molt menys una acció premeditada a les cinc del matí. Però mira per on ens ha sortit la justícia…
Antxon Ramírez de Alda: Per pura lògica, hauriem d’acabar amb el tema. Però seguim amb por. Sobretot per l’opinió pública que s’ha creat fora del nostre entorn, que han explicat només la versió oficial i ens costa molt explicar la nostra part. Tenim por de la sentència, la veritat.
Quin tractament s’ha fet del cas des dels mitjans?
E.G: El que no han aconseguit a través del judici, que és demostrar que hi ha hagut terrorisme, ho estan fent a partir d’alguns mitjans de comunicació. Realment tenim totes les cartes en contra.
Com vius, Antxo, l’espera de tenir un fill a la presó?
A.R: La veritat és que mai t’acabes d’habituar a aquesta situació. És dur i és un càstig que està allà dia a dia recordant una injustícia. Haurien de ser fora des de fa molt de temps. De fet, és un cas paradigmàtic, ja que en el mateix cas hi ha joves que tenen la mateixa petició i alguns estan a presó i d’altres no. És una manera de dir que ens tenen controlats, és un càstig per mostrar a tot un poble que poden ser castigats.
I pel que fa l’acostament, l’heu demanat?
A.R: Amb l’excusa que el judici havia de ser imminent no s’ha fet cap moviment al respecte.
I, Edurne, ha canviat la vida de la teva filla Ainara tot i no entrar a presó?
E.G: No ha canviat tan significativament com la dels altres que estan empresonats, però ha canviat perquè sap que en qualsevol moment surt la sentència i se’n pot anar a la presó. A més, no té gaires esperances que això acabi bé.
Quin criteri s’ha utilitzat per justificar que alguns acusats es mantinguin a presó i d’altres no?
A.R: Les nostres advocades han demanat moltes vegades la llibertat i sempre ens han dit que no per risc de fuga o possible destrucció de proves. Cosa que és absurd, ja que ells es van presentar voluntàriament i tampoc hi ha proves que es puguin eliminar a casa de ningú.
E.G: L’arbitrarietat és el què ha portat a aquests joves a presó. Una arbitrarietat va ser fer-ne entrar a uns quants a presó i una altra va ser deixar sortir a una part menys a tres. És una sensació de: «tenim ostatges i tenim la venjança de part nostre». Contra això no hi podem fer res.
Que en penseu de l’acusació de terrorisme?
A.R: Que s’utilitzi el terme tant a la lleugera és banalitzar el propi terrorisme. Amb el que ha sigut aquí, dir que això en forma part és banalitzar-lo.
La societat vol un pas endavant per canviar la situació que es va viure amb ETA, però sembla que hi ha gent que té interessos ocults en que no sigui així. Construeixen un relat de ‘terrorisme de baixa intensitat’ i agafen un cas que no té res a veure per justificar-ho. I van canviar la definició de terrorisme per justificar-ho i els van arribar esbroncades des de la ONU.
E.G: L’objectiu és crear jurisprudència. Si condemnen per terrorisme als joves d’Altsasu, podran posar en el mateix sac a tot aquell que els molesti. No és casualitat que posin terrorisme.
Veieu cap vincle entre el cas Altsasu i els polítics catalans presos?
E.G: La instructora és la jutgessa Lamela també. I el que veig en comú és que d’uns fets concrets s’apliquen uns articles que els van excessivament grans. Estem sentint acusacions de rebel·lió, sedició, terrorisme… i quan et pares a mirar-ho i no hi ha res de fons. No sé si han agafat com a estratègia general tenir a la gent molt espantada, però ho sembla.
A.R: També mostra la debilitat d’un Estat que sempre s’havia cregut superior i que en realitat té ‘peus de fang’ i necessita casos com el nostre per tapar les seves misèries. I amb Catalunya passa igual
