– Josep Blanh –
En Josep Datzira Casamitjana va morir al camp de concentració de Mauthausen el 2 de febrer de 1942. Tenia 31 anys quan el van incloure en un suposat trasllat hospitalari amb cinc persones més, quan en realitat els portaven a morir. Tancats en una mena d’ambulància, els sis exiliats van inhalar el gas que desprenia el mateix motor del vehicle fins a caure inconscients sense ni tan sols sortir del mateix camp alemany. La història de Josep Datzira segueix el mateix patró que la dels altres quatre veïns de Ripollet que van ser deportats als camps de concentració i que van morir a mans del nazis, com tants altres exiliats catalans.
Els noms de Tomás Caballero, Sotero López, Juan Montesinos i Pau Pallà són els que també figuren a la placa que els rendeix homenatge a Ripollet, municipi on van viure abans d’abandonar el país i que aquest diumenge els rendeix homenatge en companyia dels seus familiars. Es tracta d’un acte que el municipi celebrarà per segona vegada i que ara vol portar més enllà. Per això l’Ajuntament prepara un viatge al camp de concentració de Mauthausen amb els familiars de les víctimes. «Posarem els noms dels cinc veïns allà» apunta David Fontanals, tinent alcalde de Patrimoni i Memòria Històrica, que destaca la voluntat del govern municipal de recordar les víctimes de l’holocaust, ja que «el feixisme no té cabuda a Ripollet».
Un cens oficial de víctimes
En aquest sentit, l’Ajuntament de Ripollet s’ha proposat encapçalar un projecte rigorós per elaborar un cens del «cost humà de la república, la Guerra Civil i el franquisme». Es tracta d’un treball d’investigació que vol posar noms i cognoms a totes aquelles persones que van patir les conseqüències de la guerra i el seu preludi, així com també les víctimes de la dictadura franquista. «Va molt més enllà del front de guerra», afirma Fontanals, que defineix el projecte com una «eina rigorosa» que vol comptar també amb la implicació dels veïns del municipi.
Tot i que hi ha ajuntaments que han impulsat iniciatives similars, l’estudi que planteja Ripollet es basa una investigació acurada i no només «en una visió parcial de la guerra». La idea de l’executiu local és elaborar un cens molt ampli on hi tinguin cabuda les persones que van morir al front, els desapareguts, exiliats i deportats als camps d’extermini, però també les que van ser víctimes col·laterals del conflicte com funcionaris depurats, mestres apartats i empresonats. «Estem parlant de centenars de persones» detalla Fontanals. Tot i que encara no tenen dades oficials, creuen que la xifra final serà «considerable».
L’historiador surienc Jordi Algué serà l’encarregat de fer l’exhaustiva recerca en arxius històrics, militars, centres documentals i també arxius internacionals per detallar el cens dels ripolletencs durant aquest període. Un projecte amb un pressupost d’uns 6.000 euros i que preveuen tenir acabat al gener de 2019. Fontanals justifica la importància d’aquesta iniciativa ja que «molts veïns sabran per primera vegada que va passar amb els seus familiars»
