Ciutat

Els testimonis dels ‘excedents’ de l’antiga Caixa Sabadell

Els treballadors de Caixa Sabadell es veuen obligats a decidir: o treballar fora de Catalunya, o marxar de la companyia

Imatge d’arxiu d’una oficina de la desapareguda Caixa Sabadell / KIPPELBOY / WIKIMEDIA

Vuit anys després de la desaparició de Caixa Sabadell i cinc després que el BBVA comprés Unnim, 201 antics treballadors de l’entitat, en excedència arrel d’un acord entre els sindicats i el banc, es veuen obligats a escollir entre reincorporar-se fora de Catalunya o plegar. Hem parlat amb alguns dels ‘excedents’ de la difunta caixa sabadellenca, que aquest mes han de decidir-se: o l’exili o al carrer.

Magda Enrech – Administrativa – Renuncia a la plaça

“M’enviaven a Melilla tenint la mare amb Alzheimer”

La Magda portava 15 anys treballant a Caixa Sabadell quan va agafar l’excedència. Sempre prop de Palafrugell, el seu poble. Va decidir acollir-se a l’oferta per qüestions familiars: havia de fer-se càrrec del seu pare, malalt del ronyó. Tres anys després, quan el BBVA podia començar a reincorporar els excedents, la Magda no va rebre cap oferta. Tampoc va trucar. Tenia prou feina a casa. “El meu pare estava molt malament. De fet, va acabar morint poc després. No era moment per tornar”, explica.

Ara la situació era diferent. Volia reincorporar-se, però l’oferta de l’empresa era impossible d’acceptar per a ella. “M’enviaven a Melilla tenint la meva mare malalta d’Alzheimer”, diu. Va plantejar-se acceptar. Va arribar a buscar asils a la ciutat autònoma i va mirar preus de vols; però era massa difícil. “Vaig enviar mails i fer trucades explicant la meva situació. Vaig demanar que m’oferissin una altra plaça. Una que altres companys haguessin rebutjat”, es queixa, “em conformava amb qualsevol destí. I si era en un poblet petit encara millor! Però no a Melilla”. La Magda s’ha vist obligada a renunciar. Cobrarà la indemnització i quedarà a l’atur. “Amb 51 anys, qui em contractarà?”, es pregunta.


David Bauer – Caixer del BBVA – Destinat a Melilla

“Se’ns han volgut treure de sobre”

Era un dels destins més temuts, però David Bauer va decidir acceptar-lo: des del passat mes de gener treballa en una oficina del BBVA a Melilla. Com tants altres, Bauer es va acollir a l’excedència voluntària del 2013. En aquest temps ha aprofitat el sou que tenia assegurat per viatjar: va viure un any i mig a Austràlia per aprendre anglès, i ha passat dos anys i mig viatjant per Àsia. “Acabaria abans dient quins països asiàtics no he visitat”, riu.

Va rebre la notícia que havia de reincorporar-se mentre era a Vietnam. En 48 hores havia de decidir si volia marxar a Melilla. Li va costar escollir. Va respondre que sí tres minuts abans que vencés el termini. Ho va fer perquè no tenia impediments personals, perquè no li costava provar-ho i perquè l’alternativa de l’atur era pitjor. No es queixa, però sentencia: “els del banc se’ns han volgut treure de sobre”.


Sandra Vega – Màrqueting – Acaba l’excedència

“Aquests 5 anys m’han enriquit molt”

La Sandra Vega va entrar a Caixa Sabadell l’estiu del 2005 com a reforç en una oficina del barri de Can Puiggener. S’hi va acabar quedant vuit anys. Va viure la davallada de l’entitat, la conversió en Unnim i la compra per part del BBVA. “Va ser una època de molta feina i molts canvis”, explica, “quan el BBVA va oferir-nos la possibilitat d’agafar una excedència vaig voler ser la primera. La feina no em satisfeia i estava pensant en deixar-ho”.

Aquest dissabte a la Sandra se li acaba l’excedència. Mirant enrere, té clar que no canviaria res. “Aquests 5 anys m’han enriquit molt. He pogut dedicar-me a la meva filla, he provat noves feines i he creat empresa”, diu, “i a més he trobat la meva vocació: l’educació”. La Sandra ha renunciat a la seva plaça al BBVA i farà un màster per ser professora.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top