L’artista conceptual Fina Miralles, nascuda a Sabadell el 1950, ha rebut aquest dijous al vespre la màxima distinció catalana en el seu àmbit, el Premi Nacional de Cultura. Miralles ha estat una de les deu guardonades aquest any, juntament amb el magazín digital Catorze, el Centre de Titelles de Lleida, la Fundació Festa Major de Gràcia, la Fundació Pau Casals, els escriptors Jordi Pàmias i Valentí Puig, els directors d’escena Josep Anton Codina i Albert Vidal i l’il·lusionista Hausson.
La cerimònia d’entrega de premis es va fer ahir al vespre al Teatre Zorrilla de Badalona. Marta i Lluís Marco van conduir la gala, molt reivindicativa amb mencions a l’actual situació que es viu a Catalunya, amb presos independentistes i polítics exiliats. Segons va destacar el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) quan es van fer públics els noms, fa uns mesos, entre els premiats “conflueixen el talent i la creativitat, però també la solidesa i la trajectòria”.
Miralles, pionera del land art i el body painting
Fina Miralles és una artista conceptual que va introduir als anys 70 les accions a la natura, va impulsar el land art i el body art a Catalunya des d’un punt de vista de gènere i va relacionar la cultura popular del Costumari català amb les arts plàstiques.
El seu pas a la pintura durant els anys vuitanta la va dur a participar d’una manera destacada en els nous corrents europeus de retorn a aquesta disciplina. La seva obra i els seus escrits són reivindicats per les noves generacions, que hi veuen un model i una actitud a seguir en la creació artística.
L’obra realitzada al llarg de 45 anys d’activitat està expressada en diferents llenguatges: escriptura, muntatge, acció, dibuix, pintura i vídeo. En l’actualitat forma part dels col·lectius Corpologia, La Muga Caula, Ocells al cap i S’aranella comunitat creativa, dedicats a les pràctiques performatives i a l’art de l’acció.
Cultura viva de Catalunya
Els Premis Nacionals els va crear la Generalitat republicana el 1932, es van interrompre sis anys més tard per la Guerra Civil i es van reprendre el 1982. Durant tota la seva història -43 edicions, en total- han reconegut la tasca de més de 800 creadors, professionals i entitats del sector que han contribuït a donar més rellevància a la cultura catalana.
