Ciutat

[GALERIA] Així s’aixeca un cinema a la fresca, pas a pas

Cada projecció a l’aire lliure porta al darrere moltes hores de feina

Un operari aixeca la pantalla inflable d’un cinema a la fresca a la plaça de Les Termes / VICTÒRIA ROVIRA

Durant aquest estiu, Sabadell està sent un paradís per al cinema a la fresca. Quan finalitzi agost, les places i racons de la ciutat hauran acollit fins a una trentena de pel·lícules diferents. Tot i que des del punt de vista de l’espectador resulta una experiència relaxada i feliç, cada projecció a l’aire lliure té darrere moltes hores de feina.

Per a l’espectador, la principal preocupació durant una d’aquestes sessions és trobar el millor lloc possible, ben centradet, i gaudir de la pel·lícula, potser amb crispetes i tot. Per als organitzadors, però, cadascuna d’aquestes sessions comporta molta preparació. Repassem, doncs, tots els passos que cal seguir per fer realitat una projecció al carrer:

1 – Trobar la motivació

El making of d’un cinema a la fresca pot arribar a ser llarg i pesat, i –per tant– sempre comença per la motivació: per a què ho fem? La Capella de Can Gambús, per exemple, ofereix als seus clients pel·lícules de qualitat amb un punt cinèfil, mentre que la Plataforma per la Llengua va organitzar la projecció de dues pel·lícules molt taquilleres a Torreguitart com una forma d’apropar el cinema en català a la gent del barri. 

En el cas de Village Niu -una associació d’educació en el lleure creada per un grup de pares i mares de Can Llong i Castellarnau-, la seva presidenta, Mireia Estrada, apunta que van escollir el cinema en la seva línia d’oferir activitats de lleure de qualitat, que eduquin els infants sense que deixin de gaudir. “Amb aquestes pel·lícules –explica– treballàvem els valors de l’aigua, l’estiu i les emocions”. 

El quart protagonista del cinema a Sabadell d’aquest estiu és l’Ajuntament. El regidor de Foment de les Arts Audiovisuals, Miquel Soler, destaca que aquestes projeccions són una manera de treure el cinema al carrer i de fomentar “el turisme de barri”: ja que les vuit pel·lícules que han programat es troben repartides per tota la ciutat, una persona que vulgui veure-les totes, haurà de moure’s.

‘Zootrópolis’ / WALT DISNEY PICTURES

2 – Aconseguir l’autorització per usar l’espai

Això mateix. Depèn de l’Ajuntament.

3 – Resoldre la part tècnica: pantalla, só i muntatge

“En el nostre cas –explica Estrada–, vam comptar amb una empresa sabadellenca per a la part tècnica que ens costava uns 300 euros més IVA per projecció”.

4 – Escollir la pel·lícula (i pagar-la)

Agafant l’exemple de l’Ajuntament, els criteris per a l’elecció de les seves pel·lícules eren que havien de ser “cinema d’entreteniment, alegres, estiuenques, però de qualitat”. Des del consistori, a més, afegeixen que els films seleccionats –com Zootrópolis, ¡Canta! o Grease– havien de “tolerar soroll i moviment en el seguiment”; és a dir, que no passi res si un soroll ambiental o un moviment entre el públic fa que l’espectador es perdi un diàleg o una escena.

Un cop escollit el film, s’han d’abonar els drets de reproducció de la pel·lícula citada. En el cas de les projeccions infantils de Village Niu, per exemple, per projectar un únic cop pel·lícules com Lilo y Stitch o Del revés (Inside Out) havien de pagar a les distribuïdores entre 150 i 320 euros, segons el film. Un cop pagat aquest import, l’empresa envia la còpia de la pel·lícula per projectar-se.

‘Lilo y Stitch’ / WALT DISNEY PICTURES

5 – Pagar els drets d’autor

A això cal afegir els drets d’autor, que –segons informa la Societat General d’Autors i Editors (SGAE)– es generen quan es realitza l’exhibició de la pel·lícula degudament autoritzada. Aquests costos ascendeixen a 10,74 euros més IVA, per a cada emissió.

6 – Aixecar la pantalla i col·locar les cadires

Una hora abans que comenci la pel·lícula, més o menys, aquest és el procés que segueix l’espai per transformar-se d’un carrer en una sala de cinema. Totes les fotos són de la Victòria Rovira:

7 – I el més important, un cop fet tot això… Gaudir!

L’asfalt es torna moqueta i els fanals, llums de sala. Quan arriba l’hora, la plaça és una catifa vermella i només queda –ara sí– trobar el millor lloc i treure les crispetes. La pel·lícula està a punt de començar.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top