A la falda del mont Song, un lloc s’ancora entre la mística i la realitat: el Temple de Shaolin. En aquest indret remot de la Xina va néixer el llegendari kung-fu, i fins allà va viatjar el Guillem González (Ullastrell, 1993) per convertir-se en un monjo guerrer. Ho havia deixat tot enrere -fins aleshores, treballava com a chef executiu a l’hotel Sant Cugat-, però no importava: estava a punt d’arribar al seu somni.
González -que protagonitza la contra de l’edició en paper del DS d’aquest dijous- va passar al temple sis mesos, entrenant sis hores diàries, sis dies a la setmana. Actualment poseeix el rang de Lao Shi -“instructor”- i és l’únic representant directe del Temple de Shaolin a Catalunya. “No et pots dir shaolin si no ho ets, perquè estàs enganyant a la gent”, assegura amb convicció el jove vallesà, que actualment ensenya aquest art marcial a l’Star’s Gym del Parc Vallès, a Terrassa.
“A les meves classes ensenyo totes les facetes del kung fu shaolin, tant el combat com els valors, la disciplina, el respecte o l’esperit d’autosuperació”, explica. Per veure aquesta teoria en acció, li vam demanar que ens fes una demostració i aquest és el resultat:
Aquestes formes són part de la vessant externa del kung fu shaolin, en contraposició a la interna, explica González. La primera part es defineix pel fet que consisteix en extreure el chi -l’energia- amb agressivitat, mentre que la segona la mou dins el propi cos. “Aquesta és la que et dona una vida llarga”, resumeix l’instructor, que es considera budista.
“El Temple de Shaolin és l’únic on s’arriba a la il·luminació, al zen, a través de les arts marcials -comenta González-; és un sistema muntat per aprendre el camí de Buda”. A més, afegeix, els valors propis del shaolin ho fan més senzill. Com a colofó, una demostració del segon estil del kung fu, l’intern:
