Mirades satisfetes i el plaer de la feina feta. “Tot ha sortit bé”, diu un en sortir per la porta, i un altre hi afegeix que “encara queda feina a fer, però és un bon primer pas!”. Els onze homes que ara xerren amigablement són els representants de la comunitat gitana i la magrebina de Can Puiggener, i l’ambient general d’alegria i orgull és el resultat de molta feina a contrarellotge per part de tots ells.
Això passava dilluns al vespre, però 48 hores abans els ànims eren molt diferents. Més ofuscats i irats. Divendres a la nit, saltava la notícia: un jove d’ètnia gitana havia disparat contra dos germans magrebins, deixant un d’ells al Parc Taulí amb un tret a la cama i l’altre ingressat en estat greu a l’hospital de la Vall d’Hebron amb una bala al tòrax.
L’endemà al vespre, com a represàlia, un altre home –també magrebí i família dels ferits– va voler venjança. Brandant una katana –una espasa japonesa–, va anar fins a Can Puiggener enfurismat, va trobar dos homes grans d’ètnia gitana –sense més relació amb l’agressor que ser veïns del mateix barri– i els va insultar i amenaçar. L’atacant va acabar detingut pels Mossos, a qui els gitanos van trucar aleshores. Això passava dissabte al vespre, i al carrer tothom en parlava, fent créixer la sensació que alguna cosa podia acabar malament.
El creuament d’atacs entre membres de les dues comunitats semblava amenaçar el fràgil equilibri de Can Puiggener, però cap dels dos costats volia que la situació desemboqués en violència. “Volem que quedi clar –explica el portaveu de l’Associació Gitana de Sabadell, Manuel Heredia– que això no ha estat una batalla entre magrebins i gitanos, sinó un conflicte entre uns pocs individus”.
El portaveu de la banda magrebina, representant també de les agrupacions musulmanes de la ciutat, Bouarfa Chilah, li dona la raó: “nosaltres entenem que aquesta família no té res a veure amb el noi que va disparar, i ells entenen que l’home que portava l’espasa va actuar enrabiat… hem arribat a un acord, a canvi que res d’això es repeteixi”.
Ambient distès després de la reunió entre comunitats / VICTÒRIA ROVIRA
La pau després de la tempesta
La negociació d’aquesta pau va tenir lloc en terreny neutral, a la comissaria dels Mossos situada a la carretera de Prats de Lluçanès, amb l’ajut de la seva Oficina de Relacions amb la Comunitat. Després de poc més d’una hora de reunió, es va acordar que cada part parlaria amb els seus, que es demanaria disculpes als gitanos espantats per l’episodi de l’espasa i que s’instal·laria la pau. “Hem anat a arreglar les coses i a portar-nos bé uns amb altres, perquè tothom té dret a viure al barri”, comenta Heredia.
Des d’un punt de vista més emocional, Chilah complementa el seu punt de vista: “els gitanos –diu– entenen el dolor d’una manera més àmplia, com nosaltres; tant ells com nosaltres sentim el dolor d’un paisano com el d’un membre de la nostra família”. En aquesta línia, afegeix, poden entendre –tot i que no justificar– la conducta de l’home que va baixar amb l’espasa a Can Puiggener. “La violència és un xoc, et deixa trontollant i no entens bé què succeeix fins que les coses no es tranquil·litzen”, reflexiona el representant dels magrebins.
Per a Heredia, aquest acord representa també la unió de dos pobles “que hem estat sempre oprimits”. “Hem conclòs que ens hem d’unir per assolir els nostres objectius comuns”, remarca el portaveu gitano, molt conscient de l’estigma que vol combatre. Per això, demana que no s’elevi un problema concret a anàlisi general del seu barri.
