Oci i cultura

6 jocs de taula que no coneixies per si t’has cansat del Parxís i la Oca

Detall del cartell de la fira Jokos / CEDIDA

Una gran ludoteca, un espai per acollir els fans dels daus i les cartes, on les editorials presentan les novetats. Un paradís per als amants dels jocs de taula: això veia l’empresari Joan Lladó a la fira d’Essen, a Alemanya, i es preguntava: “per què no portar-ho a casa?”. Aquest any ha fet realitat el seu desig i organitza -a Sabadell, i per primer cop a tot l’estat- la fira internacional de jocs de taula Jokos.

Aquest cap de setmana, els més de 5.000 m2  de Fira Sabadell s’obren a expositors de dins i fora d’Espanya. Per celebrar la ocasió, hem parlat amb algunes de les entitats més importants que hi participen i els hem demanat que ens recomanin jocs per descobrir: experiències noves per gaudir amb els nostres si ja ens hem cansat del parxís i l’Oca. En tenim sis jocs, de la mà de tres experts:

Ferran Renalias, de Ludo Catalunya

Ferran Renalias forma part de la coordinació de Ludo Catalunya, la delegació local de l’associació espanyola de creadors de jocs de taula. A Jokos, Ludo organitzen un bon grapat d’activitats per descobrir el procés que hi ha al darrere d’aquests productes, com sessions de playtesting -provar el joc en les diferents fases del desenvolupament- o una game jam, un espai on creadors i públic general podran unir-se en petits grups i desenvolupar allà mateix un joc. Les seves dues eleccions són:

a) Skull & Roses, de Lui-Même

FR: “Aquest és un joc molt simple, estructurat a partir de posagots i amb unes regles tan simples com brutalment divertides. Recordo que aquest joc va guanyar el primer premi a una fira important i jo la primera vegada que hi vaig jugar vaig pensar que no era per tant… però en poc temps em va quedar clar que és una meravella! Fa goig veure com es pot fer tant amb poquísims elements: de vegades destil·lar és el més difícil”

b) Pandemic Legacy, de Z-Man Games

FR: “Només pots jugar un número determinat de partides amb el mateix grup de persones, i cada partida que jugues té conseqüències permanents en les següents: per exemple, si una ciutat es destrueix o un personatge mor, a la partida següent això continua així. Pandemic Legacy és una experiència narrativa molt interessant”

Joan Pons, de Ludo Catalunya

Una ponència destacada a Jokos serà la de Joan Pons -també membre coordinador de Ludo a Catalunya- sobre com teixir narratives interessants als jocs de taula. “Guanya molt un joc on, en acabar una sessió, puguis explicar tota una història”, explica Pons, i en aquesta línia van les seves dues recomanacions:

c) Gloomhaven, de Cephalofair Games

JP: “Aquest joc és del tipus dungeon crawler, és a dir, que va d’explorar una masmorra plena d’enemics. Aquests jocs acostumen a estar basats en el combat, però aquest inclou unes mecàniques narratives molt xules. La més interessant és el mode campanya: una sèrie de missions pre-definides que es juguen com partides consecutives: és com un joc de rol però més senzill.

d) Checkpoint Charlie, de Devir

Gats i gossos espies als punts de control del mur de Berlín durant la Guerra Freda: aquesta és la premissa narrativa d’un joc de deducció senzill però que atrapa.

Pablo Giménez, d’Ayudar Jugando

Ayudar Jugando és una associació que organitza activitats amb jocs de taula per recaptar fons per a nens en situació difícil, i serà present a Jokos. “Em deien que era impossible, que el món lúdic no és solidari… i portem ja 15 anys”, explica el fundador de la iniciativa, Pablo Giménez.

Mestre d’escola durant 20 anys, Giménez oferirà una xerrada a Jokos sobre gamificar l’educació. “Els jocs són importants perquè són divertits -avança-, i si volem crear-ne un per fer-ho servir a classe, hem de posar-nos de genolls, agafar la perspectiva dels alumnes i partir de què els agrada a ells, no a nosaltres”. Quins jocs ens poden servir, doncs, per educar?

e) Cargolino Valentino, de Viravi

PG: “Aquest és molt interessant per als nens súper competitius, perquè és un joc de carreres… on guanya l’últim! Has d’aconseguir que tots els altres jugadors et passin pel davant si vols guanyar la cursa”

f) Ikonikus, de Brain Picnic

PG: “És un joc semblant al Dixit –que també és molt divertit i creatiu-, però estructurat amb icones molt senzilles. El narrador comença cada ronda dient “Com em sentiria si…?”, i ha d’escollir la imatge que més li agrada de les que ha posat la resta. És un joc tremendament empàtic”

Comentaris
To Top