Sabadell disposarà d’un tercer espai del Memorial Democràtic que recorda la Vaga General a Sabadell del 1976 i que va implicar, juntament amb altres mobilitzacions a Madrid i al Baix Llobregat, el començament del desmantellament del règim franquista, aleshores encarnat pel govern de Carlos Arias Navarro.
La placa que recorda els fets d’aquell 25 i 26 de febrer s’ha inaugurat aquest vespre, i està situada just davant d’un dels escenaris històrics d’aquells esdeveniments: el Palau d’Esports on aquell any s’hi va celebrar una assemblea de treballadors i treballadores multitudinària.
A la inauguració han assistit l’Alcalde de la ciutat, Maties Serracant, la Directora del Memorial Democràtic, la sabadellenca Carme García Suarez, i diversos regidors i personalitats d’entitats ciutadanes. Entre els assistents l’històric activista Juan Ignacio Valdivieso i també hi han estat presents, i de fet han copsat bona part de l’atenció del públic, tres testimonis d’aquells dies de “revolta obrera i sindical” que hi han explicat la seva participació i experiència en els fets. Rafael Aguilera i Sánchez, Tania Mercader, i Francisco Morales.
Especialment colpidor ha estat el testimoni d’Aguilera que ha descrit la situació política del moviment obrer en aquells moments com a radicalitzada i centrada a aconseguir els seus objectius. Ha explicat que el millor record que té d’aleshores “és la gran unió que hi havia entre tots nosaltres, no només per protestar per la repressió que era pel que havíem iniciat la vaga, sinó també perquè estàvem a punt d’aconseguir les llibertats polítiques i les sindicals”. Per Aguilera aquells fets van obrir la porta a les primeres reunions del sindicat CCOO i a altres llibertats polítiques.
Per la seva banda Tania Mercader, ha recordat que les grans empreses de la comarca també es van unir a la vaga i ha posat d’exemple on ella treballava, una gran empresa de Barberà del Vallès, on les dones van decidir afegir-se a la vaga de Sabadell. “erem moltes dones, i això que en aquella època era bastant difícil veure dones lluitant dins les empreses, per tant va ser un gran pas” ha dit.
Francisco Morales ha recordat algunes persones, avui desaparegudes, com l’exalcalde Antoni Farrés, i el periodista sabadellenc Xavier Vinader, presents a totes les assemblees i concentracions. En el cas de Vinader, aquest es va convertir en un cronista de primer ordre, i anys més tard va publicar un llibre explicant aquells fets. Morales ha dit que “va ser molt maco perquè es va veure com el règim franquista es desintegrava i el moviment obrer ressorgia”.
Morales ha recordat l’actuació del jutge d’aleshores Joaquin del Oro Pulido que va enviar els documents dels primers detinguts per valisa diplomàtica a Madrid, “per poder-los retenir força temps”. Morales recorda la lluita per treure els companys de la presó i com van aconseguir fer marxar els antidisturbis de la ciutat. Morales ha tingut un record pel professor d’anglès mort en una de les càrregues policials, en les que també va resultar ferit greu un nen de cinc anys.
Finalment, la directora del Memorial Democràtic, Carme García ha advertit que” tot allò que van aconseguir els treballadors en aquella vaga general i tot el que es va aconseguir després, per molt que els hi agraïm, penseu que no és per sempre. Ho podem perdre”. Carme García posat d’exemple el què està passant actualment al Brasil, on “el 46% de la població estan a punt de donar suport a una persona clarament feixista. Cal seguir lluitant per les llibertats i pensar amb aquells que ara no la tenen”. La presidenta del Memorial Democràtic de la Generalitat, ha dit que” coses com les de la vaga general son actes de la memòria històrica amb majúscula”.
L’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, ha recordat que a la ciutat hi ha molts espais de memòria històrica, però sobretot, ha dit “el que ara pertoca és ser dignes d’aquesta memòria”. I ha agraït la col·laboració de totes les entitats de la ciutat que hi han participat.
Aquest és el tercer espai de memòria històrica que hi ha a Sabadell des del 2010: L’Arsenal i Polvorí de l’Aeroport (relacionat amb la Guerra Civil) i les Coves de Sant Oleguer, testimoni de les primeres migracions de postguerra.
