La pregunta que encapçala aquest article sorgeix de forma natural quan un mestre d’escola sent parlar per primer cop de gamificació -o ludificació, com també es coneix el procés-. Per al Javier Barba -mestre de Primària, actualment a Madrid però fins a l’any passat professor a l’escola Nostra Llar-, gamificar és “introduir mecàniques pròpies dels jocs dins de situacions no lúdiques, com una classe de Matemàtiques o de Ciències Socials”.
A l’edició en paper d’avui del Diari de Sabadell parlem del fenomen dels escape room i de com aquests jocs es poden utilitzar com una poderosa eina educativa. “L’educació és una recerca constant de maneres innovadores d’arribar els alumnes”, comença la investigadora Ruth S. Contreras, coordinadora de l’Observatori de la Comunicació, Videojocs i Entreteniment de la UAB i co-editora del llibre Experiencias de gamificación en aulas.
“El nostre principal problema avui -continua Contreras- és la manca de motivació dels estudiants, i ho podem superar fent-los jugar, ja que això crea implicació entre els alumnes i fa que posin els cinc sentits a la classe”. Dit això, les ganes poden començar a aparèixer, però gamificar encara resulta per a molts un terme nebulós i abstracte. Per on començar? Ho explorem de la mà de Barba i Contreras:
1 – Entén l’objectiu de gamificar: per a què ho vols fer?
“La gamificació és una capa lúdica que pots donar a les teves classes per fer-les més disruptives i motivar els teus alumnes”, explica Barba. Per exemple que no és el mateix una lliçó típica de Coneixement del Medi que una emmarcada en el context d’una història on es posa en joc el destí d’un planeta.
2 – Com ho faig? Aprèn dels mestres
L’enunciat és important: no es tracta d’aprendre dels experts, sinó dels mestres. De la resta de mestres d’escola com tu que ja estan portant a terme experiències de gamificació. “Anys enrere era molt complicat trobar recursos, i això no és una ciència exacta: aprens molt més veient els encerts i errors d’altres que llegint tota la teoria del món”, reconeix Contreras.
Un dels bancs més interessants per trobar aquesta mena de testimonis i recursos és Gamifica tu aula, una associació de professors d’escola de tot Espanya que posen en comú les seves experiències fent del col·legi una experiència molt més rica. Altres recursos interessants en aquest sentit és consultar llibres com Game storming -un llibre pràctic “per a innovadors, trencadors de normes i transformadors”- o Gamificación en aulas universitarias.
3 – Coneix el teu grup
No tots els alumnes són iguals, i conèixer quin tipus d’experiència pot fer clic amb la configuració particular del teu grup és fonamental. “És molt important conèixer els destinataris dels jocs que preparis per poder ajustar el repte, el tipus de mecàniques i la narrativa a les seves característiques”, comenta Barba. “Cada persona és un mon”, apunta Contreras, i recomana utilitzar tests senzills abans d’elaborar el joc per conèixer els gustos dels alumnes i investigacions com la d’Andrzej Marczewski, un estudiós que ha elaborat una exhaustiva classificació dels jugadors.
4 – Apassiona’t.
Jugar pot tenir molts efectes beneficiosos a nivell pedagògic, però una cosa és certa: també ha de ser divertit. Per tant, juga tú també, apassionat amb el coneixement i mira de trobar noves maneres d’explicar Filosofia, Ciències Naturals o Llengua. En paraules de Contreras, “els nens no tenen tanta por a ser creatius -diferencia Contreras-, però els adults acostumem a coartar-nos més per què dirà la resta”.
