Ciutat

Dia Mundial del Càncer de Mama: les 6 dades clau

És el tumor més freqüent al nostre país, i Sabadell no se n’oblida

/ CEDIDA

Sabadell es tenyeix de rosa pel Dia Mundial del Càncer de Mama

El càncer de mama és el tumor més freqüent entre la població femenina al nostre país, i any rere any octubre és el moment de recordar-ho. Avui se celebra a tot arreu el Dia Mundial del Càncer de Mama, i Sabadell s’hi afegeix amb actes institucionals, paradetes al carrer i conferències. Per entendre el context i l’impacte d’aquesta malaltia, a l’edició en paper d’ahir del DS parlàvem amb metges experts en la matèria. Aquí us n’oferim un resum de les 6 dades clau:

1 – 6.000 dones catalanes a l’any

A Catalunya, cada any contrauen càncer de mama 6.000 dones, mentre que al total d’Espanya la xifra arriba als 26.000 casos. En aquest sentit, la taxa d’incidència a Catalunya és de 84 casos per cada 100.000 habitants, mentre que a escala estatal se situa en 51 casos per 100.000 habitants. Aquestes dades s’han mantingut estables durant les últimes dècades: actualment només hi ha un 1% d’increment anual, però és causat –segons explica Miquel Àngel Seguí, oncòleg de l’Hospital Parc Taulí– per un augment de les deteccions precoces.

2 – El 82% sobreviu a la malaltia

Als països de l’Europa occidental, el percentatge de pacients de càncer de mama que experimenten una curació completa –es considera que això es dona quan passen cinc anys des que es fa el diagnòstic– ronda el 82% per cent. Tot i això, entre un 15% i un 20% dels casos patiran algun tipus de recaiguda.

Si bé la incidència del càncer de mama no ha augmentat significativament durant els últims 20 anys, la taxa de supervivència sí que ho ha fet. En les darreres dues dècades, un 15% més de dones diagnosticades amb aquest tumor sobreviuen. Actualment, segons dades de l’Associació Espanyola Contra el Càncer, aquest percentatge augmenta cada any un 1,4%.

3 – 40% menys casos… amb una vida més sana

El motiu principal pel qual el càncer de mama està present principalment a països desenvolupats –explica Seguí– és l’extensió d’un estil de vida sedentari i una dieta inadequada. “Si com a societat ens conscienciéssim que hem de fer esport i menjar més sa –continua l’oncòleg del Parc Taulí– podríem reduir el nombre de casos de càncer de mama fins i tot en un 40%”

4 – El risc més gran, dels 45 als 64 anys

“Pel que fa al càncer de mama, a partir dels 45 anys, totes les dones passen a ser població de risc”, comenta Seguí, i afegeix que una de cada nou patirà càncer de mama en algun moment de la seva vida. Entre aquesta edat i els 65 anys es diagnostiquen la majoria de casos a escala estatal.

5 – Un 1% dels malalts són homes

Tot i que la gran majoria d’afectades són dones, el càncer de mama no és un tumor exclusivament femení. Un de cada cent diagnòstics d’aquesta malaltia pertany a homes. “És una malaltia rara en aquest sexe, però existeix”, conclou Seguí.

6 – Reconstruir la mama, el final del procés

“La mastectomia és un estigma visible, i reconstruir el pit és important en l’àmbit psicològic, perquè permet a la pacient tancar la seva etapa amb la malaltia”, reflexiona la doctora Sílvia Martínez-Herrada Fernández, responsable de l’Àrea de Reconstrucció Mamària Oncològica de l’Hospital Parc Taulí. 

Retornar el pit desaparegut de les malaltes de càncer de mama a la seva forma original suposa, per a Martínez-Herrada, “un punt final”. “Elles no es consideren curades del tot fins que no ho tenen, i hauríem de conscienciar-nos que aquesta és una part integral del tractament”, explica. En els últims anys, a més, la tècnica ha avançat molt.

“La tendència –detalla– és passar de les pròtesis a la microcirurgia, a trasplantar teixit a la mama provinent del mateix cos de la pacient, de les cuixes o els glutis, per exemple”. Entre els avantatges que té aquesta tècnica es troben que la pacient percep més aquest nou òrgan com a seu o que no és necessari fer manteniment. “Tot i això –puntualitza Martínez-Herrada–, cal individualitzar el tractament segons les necessitats de la pacient: hi ha reconstruccions amb pròtesi molt bones, i moltes vegades es poden combinar les dues tècniques”.

Comentaris
To Top