Després de guanyar a Espanyol B i CD Ebro, l’escenari arlequinat ha canviat de manera radical. El neguit i la crispació de fa 15 dies han donat pas a una il·lusió renovada i fins i tot es comença a parlar, amb la boca petita encara, d’apropar-se als llocs de privilegi. De fet, estan a només 4 punts. Amb molts equips pel mig, això sí. D’altra banda, aquest diumenge, davant el Teruel, també apareix un nou repte que fa temps no s’aconsegueix: enllaçar tres victòries consecutives.
Toni Seligrat encara no ha fet mai com a entrenador del Centre d’Esports. La temporada passada, farcida d’empats, va estar a prop en dues ocasions. Però va fallar en el tercer partit. Ara té una nova oportunitat. És una circumstància que no s’ha repetit, per desgràcia, gaires vegades. Militant a Segona Divisió B, l’última real va passar a la temporada 2010/11 (la de l’ascens a Segona A) amb Lluís Carreras a la banqueta. I no van ser tres sinó 5 victòries seguides ja en el tram final del campionat: Gramenet (1-2), At. Balears (3-1), Sant Andreu (0-1), Ontinyent (1-0) i Castelló (0-2). Malgrat la bona temporada, abans no s’havia aconseguit.
Estadísticament també hi consta un antecedent en la temporada 15/16 amb Miguel Alvarez. Però té una petita trampa. A les victòries davant Eldense (4-1) i Olímpic a Xàtiva (0-2) s’hi afegeix la de l’Huracà… sense baixar de l’autocar. L’equip valencià va ser exclòs de la competició precisament la setmana abans d’enfrontar-se al Sabadell pels seus greus problemes econòmics.
En canvi, en l’última etapa arlequinada a Segona A trobem diversos antecedents de tres o més triomfs consecutius. En la 11/12, tres victòries dues vegades amb Lluís Carreras; en la 12/13 es va ampliar a 4 victòries i en la 13/14, amb l’entrada de Miquel Olmo, també es va repetir el pòquer. Entrarà Seligrat en el rànquing del triplet de victòries aquest diumenge? Ho podria aconseguir davant el seu primer equip com a entrenador professional, el Teruel.
