Al llarg del 2019 Sabadell commemorarà el centenari de la Colla de Sabadell, el grup d’intel·lectuals liderat per Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols que va esdevenir un revulsiu dins el panorama cultural català dels anys 1920 i que propicià un dels millors moments de la cultura sabadellenca. L’any tindrà per lema “Estem voltats de pocavergonyes”, el mateix que exhibien els membres del grup a la seva seu, el Casino dels Senyors.
L’objectiu és convidar els agents de la ciutat a sumar-s’hi, organitzant activitats relacionades amb la Colla o amb algun dels seus membres, les quals poden ser literàries, musicals o plàstiques. L’organització va a càrrec de la Comissió 100 anys de la Colla de Sabadell. Hereva de la Comissió any Joan Oliver, aquesta comissió també engloba diverses entitats de la ciutat -entre les quals hi ha, de manera activa, Òmnium Cultural, el Col·lectiu Pere Quart, Can Capablanca, La Barbaria i l’Ajuntament de Sabadell, a més de persones a títol individual.
L’artista sabadellenc Ricard Efa ha creat un logo i una imatge que acompanyaran la difusió de totes les activitats que els diferents agents vagin programant al llarg de l’any. El logo conjuga un element present en el primer happening col·lectiu de la Colla -el pa travessat per un bastó- i el paraigua amb què alguns individus del grup distribuïen la Fulla Salau per la plaça Major de Sabadell.
El centenari fa referència al juliol del 1919, quan durant una setmana els membres de la Colla de Sabadell van organitzar un campament a la font del Saüc, al darrer graó del massís de Sant Llorenç Savall. Es considera que aquesta és la primera acció col·lectiva de la colla, per la qual cosa ha passat a la història com l’acte fundacional del grup. De fet, aquest dissabte s’hi farà una excursió performativa.
Qui era la Colla de Sabadell?
La colla de Sabadell va ser un grup heterogeni d’intel·lectuals que entre 1919 i 1929 van sacsejar la cultura sabadellenca mitjançant dos tipus d’activitats aparentment ben diferents. D’una banda, fent facècies amb un humor provocador i d’altra banda, organitzant concerts, programant obres de teatre i editant llibres, per presentar la cultura del moment de la ciutat. Amb aquests dos fronts pretenien despertar els sabadellencs i fer-los avinent que, a més de treballar, calia modernitzar la cultura com a eina clau per fer avançar la societat. Pretenien convertir Sabadell en una ciutat rica i activa també en el camp cultural i que altres poblacions catalanes fessin el mateix, per construir un país més equilibrat, culte i civilitzat, en el marc de la idea noucentista de la Catalunya-ciutat.
