[Per Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell]
El Museu del Gas ha tancat les portes. Una notícia que evidentment no agrada, pel que significa de pèrdua de l’oferta cultural a la ciutat prou mancada de referents culturals, encara que la seva aportació hagi estat relativa. Inaugurat el desembre del 2011 a l’edifici de l’Energia de la plaça del Gas, la seva presència no ha durat ni set anys, fins que ara s’ha evaporat. El Museu ha marxat gairebé de la mateixa manera que va arribar, per sorpresa.
El Museu del Gas no va aterrar a Sabadell fruit d’una vigorosa política museística de les autoritats locals del moment. Va néixer per motius molt allunyats de l’acció cultural d’una ciutat que des de fa anys pateix una evident penúria museística, amb un Museu d’Història en un estat més propi d’una altra època, i incapaç de fer realitat el Museu de la Indústria Tèxtil vint anys després de la seva aprovació. Si la instal·lació del Museu del Gas a la ciutat va ser un bolet museístic, la seva permanència també ho ha estat. Desvinculat de qualsevol visió històrica local i del paper que ha tingut la fabricació i aplicació de l’energia en el desenvolupament industrial i social de Sabadell. En realitat, més que un museu del gas es tractava del museu de l’empresa gasista, i podia haver-se instal·lat a qualsevol altra ciutat.
Per què Gas Natural va decidir ubicar el Museu del Gas a Sabadell? Molt senzill, perquè va ser la torna, la cirereta d’una important operació urbanística especulativa a la nostra ciutat, on l’empresa en va sortir generosament beneficiada. Operació que tant la companyia del gas com el govern del PSC van procurar materialitzar de la manera més silenciada possible. El juliol del 2006, Manuel Bustos i Salvador Gabarró, president del Consell d’administració de Gas Natural i de la Fundació homònima, van signar un conveni segons el qual aquesta fundació es comprometia a ubicar la seva seu i el Museu del Gas a l’edifici de l’Energia de la nostra ciutat a canvi de requalificar els terrenys de l’antiga fàbrica del gas del carrer de Buxeda. El govern del PSC va modificar el planejament urbanístic vigent a demanda de la propietat, Gas Natural. Els 12.195 metres quadrats del solar del carrer de Buxeda, qualificats pel Pla General com a Sistema d’Infraestructura de Serveis Tècnics, van ser requalificats en 3.470 m2 de sòl residencial, 6.000 d’equipament educatiu, 2.500 de places i jardins urbans, i 225 de viari.
Aquesta requalificació es va aprovar definitivament l’any 2008 i l’Entesa per Sabadell va ser l’única formació que s’hi va oposar i ho va denunciar. Gas Natural va passar de tenir uns terrenys que únicament podien ser destinats a instal·lacions tècniques i magatzem, a disposar d’un sòl qualificat de residencial que li permeten construir 12.500 m2 de sostre, l’equivalent a uns 170 habitatges. Tot i que ara per ara no s’ha materialitzat la construcció d’aquests habitatges, Gas Natural va obtenir una important revalorització del seu patrimoni i unes potencials i substancioses plusvàlues.
Una operació rodona; un bon pastís per a Gas Natural, i el Museu del Gas va ser l’esquer per desviar l’atenció. Ara el Museu ha marxat, s’ha esvaït silenciosament com el propi gas, i la ciutat perd un museu, però l’operació urbanística que el va justificar es manté. Naturalment, el conveni Bustos-Gas Natural no va preveure cap clàusula que determinés què passaria en cas que el museu marxés. L’objecte del conveni no era la creació del museu, sinó l’operació especulativa. Així doncs, el Museu del Gas va aterrar a Sabadell fruit d’una operació d’urbanisme a la carta de les moltes que el PSC va impulsar al llarg de 16 anys de govern, on sempre el privat guanya, la ciutat hi perd.
Ara el mal ja està fet, però la ciutat no pot continuar perdent-hi afegint un altre edifici rellevant buit al centre. Gas Natural hauria de reparar la desconsideració que ha tingut amb Sabadell, posant i traient un museu únicament en funció dels seus interessos especulatius i incomplint al capdavall el seu compromís d’instal·lar el museu a Sabadell. Una via de reparació seria que donés l’edifici de l’Energia a la ciutat.
