El quadripartit no es trencarà per la gestió del cas Smatsa. Així ho asseguren des de dins. Tots reconeixen, però, que la reunió que van tenir els quatre dimecres al vespre va ser molt tensa, on es van dir algunes veritats incòmodes a la cara; i que la votació per separat a una moció de Ciutadans –modificada amb precisió de cirurgià per Marisol Martínez– en el ple de dijous va ser molt “dolorosa”. Només cal veure les cares en algunes fotos, en especial la de l’alcalde.
Després d’un dissabte que semblava que tot se n’anava en orris amb comunicats creuats amb altes dosis d’agror, diumenge va haver-hi fumata blanca. M’asseguren que l’acord de diumenge era quasi idèntic al que van tancar dimarts al matí en la primera intervenció de la tercera tinenta d’alcalde en les negociacions, però que va caldre un pols com el del ple de dijous per poder rematar la feina i vèncer algunes reticències. Amb la retirada de l’ERO i la intervenció, i amb la vaga desconvocada, arriba el moment de la guerra comunicativa entre guanyadors i perdedors per imposar el teu relat.
Diumenge, a primer cop d’ull, semblava que l’Ajuntament claudicava davant Smatsa –si més no, la Crida–, però en el fons totes les parts han cedit, que d’això es tracta en una negociació. Eugenio Díaz, director general de la concessionària va voler des del primer moment que l’Ajuntament retirés la ITF, i això no ha passat, però volia que no se sabés. Ahir al migdia, però, des d’Alcaldia es va afanyar a treure pit sobre aquest tema, tot i que sabia pactat no parlar-ne.
El contracomunicat d’Smatsa d’ahir va ser un ‘no em toqueu el que no sona’. També dins el quadripartit tothom ha jugat les seves cartes per treure’n un rèdit polític. Marisol Martínez ha tret la pols a les seves habilitats de sindicalista; Joan Berlanga ha aplicat el pragmatisme tradicional d’ICV; Maties Serracant ha mirat d’aguantar el pols contra la “màfia” que li demanaven les bases de la Crida tan com ha pogut; i Juli Fernàndez s’ha posat de perfil en el conflicte per evitar ser esquitxat, però ara tampoc se’n pot penjar la medalla.
L’acord amb Smatsa és fràgil i caldrà més mà esquerra que la demostrada fins ara. El quadripartit no és un bloc de formigó, però si el govern no s’ha trencat fins ara, ja no ho farà fins al maig. “El bustisme no es carregarà aquells que vam destruir el bustisme”, ressona des del fons de la casa gran.
