Feia temps que es rumorejava el seu retorn, però després de 20 anys de silenci discogràfic, la tornada del grup sabadellenc BB Sin Sed s’ha cuinat a foc lent. Feia gairebé 15 anys que no trepitjaven un escenari, però ara en fa cinc anys van trobar l’excusa perfecta per tornar-ho a fer. Un amic celebrava el seu aniversari i volia que es tornessin a reunir per fer un concert. Això els va obrir de nou la porta i així va ser quan el 2014 van participar en un concert juntament amb altres grups coetanis de finals dels 80 i inicis dels 90.
La comoditat que van tornar a sentir sobre de l’escenari va ser la guspira que els va fer tornar. “Ens vam agradar. El bolo va sortir rodó, i vam decidir tornar-ho a intentar i veure com anava”, explica Xavi Vendrell, el líder i veu del grup. Va ser llavors quan van decidir començar a agafar nous concerts, fins que finalment va néixer la intenció de crear ‘La dirección que no tomo’, el nou disc que està previst que es publiqui el 25 de gener. De moment, però, ja es pot escoltar el seu primer senzill, ‘Estatua de sal’.
La desfeta de la banda ara fa 20 anys, però no va ser una situació fàcil. “Van ser un cúmul de desastres”, recorda Vendrell. “Vam patir cinc anys d’obsessió malaltissa amb l’últim àlbum, i quan vam treure el disc vam veure que allò no érem ni nosaltres, estàvem cremats”, assegura. Després dels dos primers àlbums, BB Sin Sed i Sed de Sed, amb un so de pur rock amb només guitarra, baix, bateria i veu, van fer un pas cap a un so més acústic amb lletres més poètiques amb ‘Casa Doce’.
Gràcies a la bona rebuda d’aquest tercer àlbum, van intentar entrar a una productora internacional però els va fer perdre la direcció, els van demanar tants canvis que van perdre l’essència, fins al punt d’acabar fent-los plegar. “Si escoltes l’últim àlbum, veuràs que és una barreja entre el que havíem sigut i una cosa que no teníem clara”, sentencia Vendrell.
Retorn al Rock
Els BB Sin Sed no perden les ganes ni l’empenta amb aquest nou àlbum i asseguren que es tracta d’un retorn al seu rock més pur. Conservant les lletres poètiques de Casa Doce, busquen tornar al so més clàssic. Tal com explica el cantant, han optat per “fer el que els venia de gust” i d’aquí n’ha sortit un àlbum en el qual “les guitarres cruixen, el baix ressona i la bateria esclata, un àlbum sense teclats i sense samplers”.
El retorn del grup, a més, es va avançar a principis del 2018 amb el single ‘Rosa de foc’, amb un record a l’experiència viscuda durant l’1 d’octubre del 2017.
El retorn del grup, però, també ha portat una nova incorporació: el baixista Enric Vilà substitueix Jaume Avellaneda. La veu, la guitarra i la bateria, però segueixen a les mans de Xavi Vendrell, de Remember i de Feliu Pla. Ara, amb forces renovades, esperen conquistar nous públics i demostrar, una vegada més, que el rock més pur no mor mai.
