Certs nínxols narratius han estat i són espoliats pels novel·listes amb assiduïtat, ja sigui pel seu èxit de cara al públic o per la seva capacitat d'adhesió a l'imaginari popular. D'altres, aguaiten l'aparició d'un escriptor, d'un creador, que trobi en ells una forma d'expressar-se i mostrar la seva literatura. Aquest és el cas de l'escriptora Mar Picó (Barcelona, 1998), fins ara coneguda pel seu treball com a guionista i autora infantil, que irromp en el panorama literari català del 2026 amb la seva primera novel·la, Els Faura (Editorial Montena).
Picó va signar exemples del seu nou llibre dissabte passat a Sabadell, una novel·la que s'adscriu en un gènere poc explorat: "una història romàntica ambientada en el món rural català del segle XIX". I és en aquesta veta temàtica on Picó floreix presentant un relat coral capaç d'obrir nous camins i, alhora, dialogar amb la tradició. Un entramat familiar marcat per les tensions socials, els desitjos i els silencis d'uns personatges que viuen amb una intensitat continguda.
Abans d’endinsar-nos en la novel·la, com et definiries com a autora i quin ha estat el teu recorregut fins a arribar aquí?
Soc una noia de Barcelona que vaig estudiar publicitat i relacions públiques, però que per coses de la vida vaig acabar treballant com a guionista. Això m’ha obert moltes portes per explorar altres formes d’escriptura. Vaig començar amb contes infantils, després llibres per a joves, i ara aquesta és la meva primera novel·la pensada per a un públic més ampli i signada només amb el meu nom.
Com has viscut la publicació d’aquesta primera novel·la?
Ha estat molt emocionant. També un repte enorme, perquè és un gènere que no havia llegit gaire ni havia escrit mai. Però l’he gaudit moltíssim i veure el llibre en físic i que agradi als lectors fa molta il·lusió.
Com neix Els Faura?
Va sorgir parlant amb la meva editora. Vam veure que no hi havia referents de novel·la romàntica i històrica a Catalunya, d’aquest estil més “Bridgerton”, i ens va semblar un nínxol molt interessant tant per llegir com per escriure.
Tenies clar des del principi que seria una trilogia?
No, inicialment era una sola història. Però de seguida em vaig adonar que funcionaria millor dividida en tres volums més curts. Va ser una molt bona decisió.
En la construcció del relat, quins referents literaris o culturals t’han ajudat a donar forma a aquest univers?
Sobretot Orgull i prejudici, de Jane Austen, i també Terra baixa, d'Àngel Guimerà, pel que fa a l’ambientació rural i la construcció coral de la història. És una barreja d’influències.
L’ambientació és clau a la novel·la: per què optes per un entorn rural i, a més, fictici com Valldelpí?
Volia crear un espai propi, sense les limitacions d’un lloc real. Això em permetia construir el poble, les famílies i els conflictes amb més llibertat. A més, m’interessava explorar el món rural, que s’ha tractat menys que la Barcelona de l’època.
Hi ha molta feina de documentació al darrere?
Moltíssima. Tant abans com durant l’escriptura. Detalls com què menjaven, com vivien o com eren les seves rutines requereixen investigació constant. Però és una part que he gaudit molt.
Els personatges femenins tenen un pes molt important: com has treballat la seva construcció dins les limitacions socials de l’època?
He intentat que siguin diversos i complexos. Tot i les limitacions de l’època, he volgut que el lector actual hi pugui connectar. Hi ha dones que s’adapten al sistema i d’altres que el qüestionen, i això depèn molt de la personalitat de cadascuna.
Venint del món del guió, quines diferències has trobat a l’hora d’afrontar una novel·la, tant en l’àmbit creatiu com de control sobre l’obra final?
La novel·la és molt més personal. El que el lector llegeix és exactament el que tu has escrit. En canvi, en una sèrie hi intervenen moltes capes i interpretacions. El llibre és més teu, gairebé com un fill.
Més enllà de l’ambientació i el gènere, quin és el propòsit final d’Els Faura com a obra literària?
Sobretot entretenir. Per mi, la ficció ha d’enganxar. Això no vol dir que no pugui tenir complexitat o qualitat literària, però la base és que el lector gaudeixi i vulgui continuar llegint.
