El Govern de Sabadell defensa la modificació urbanística que ha aprovat recentment sobre el riu Ripoll (MPG-132) davant les crítiques de sectors ecologistes, que han protagonitzat una manifestació en defensa d'aquest entorn natural aquest diumenge 7 de juny. El tinent d'alcaldessa Adrián Hernández, responsable de l'àrea d'urbanisme, denuncia que "hi ha un interès polític" al darrere de les crítiques; apunta que s'han afegit cinc usos compatibles que no són lesius amb l'entorn i que han posat un topall a l'edificabilitat màxima permesa. "Hem sigut més restrictius i proteccionistes amb les futures edificacions del que hi havia fins ara", subratlla.
Hernández creu que darrere de les crítiques rebudes en les darreres setmanes "hi ha un interès polític, perquè no és què s'està fent sinó qui ho està fent. El 2018 el govern quadripartit va aprovar l'MPG-80 que, precisament, és la que més ha ampliat els usos al Ripoll". Recorda que el ple va aprovar per unanimitat durat l'etapa del quadripartit la MPG-80, que va ampliar a l'ús tecnològic, comercial, tallers de reparació de vehicles "i un ventall molt ampli d'usos que es poden fer al Ripoll", on fins aleshores estaven admesos els usos tèxtil i el vinculat a l'aigua. El Govern remarca que, sobre els usos que ja estaven aprovats, ha ampliat els que són compatibles, amb cinc tipus que són l'esportiu, el sanitari-assistencial sense allotjament –s'hi pot posar una consulta mèdica–, però no s'hi podria dormir, només visita mèdica–, l'associatiu, el cultural i el recreatiu diürn.
Topall a l'edificabilitat
La modificació que s'ha aprovat ara del planejament afecta les naus i parcel·les que ja tenen ús industrial, no se n'afegeixen de noves, i es fa amb la intenció que puguin tenir sortida aquelles naus que no en tenen i fa anys que estan abandonades o parcel·les que estan buides. Adrián Hernández posa en valor que ara s'ha limitat l'edificabilitat permesa, ja que abans d'aquest canvi normatiu "un inversor podia arribar allà, comprar una de les finques o naus abandonades i construir el que volgués". "Ara, amb la nostra modificació, té un límit d'edificabilitat, ha de fer millores a l'entorn i ha de construir amb una guia basada en la natura i la integració paisatgística", remarca, i afegeix que "hem ampliat usos compatibles, però no són lesius amb l'entorn. I sí que hem sigut molt curosos i restrictius perquè la gent que vulgui invertir i edificar no ho faci de qualsevol manera, ja que sense la modificació urbanística ho podia fer".
- Obres de millora al riu Ripoll
- Juanma Peláez
Hernández insisteix que el 90,7% del sòl del parc fluvial del Ripoll és una zona verda protegida i ho continuarà sent, millorada amb una inversió de fins a un milió d'euros per millorar camins i acabar amb espècies invasores com la canya america, entre altres actuacions. "No es tracta de què hem fet nosaltres, sinó que ho hem fet nosaltres. Quan ells ho van fer ens deien que era el polígon industrial verd de la ciutat. I resulta que el mateix que van aprovar ells ho fem nosaltres, però sent més restrictius, precisament perquè no hi hagi cap risc a l'entorn del riu, ens diuen que ens carreguem el riu. Per tant, no és què fem sinó qui ho està fent".
Les tres rotondes
Els plans de l'Ajuntament pel riu Ripoll i el seu entorn compten construir tres noves rotondes per millorar-ne els accesos i, per tant, facilitar la mobilitat. La primera que es preveu és la que Torre-romeu, a tocar del carrer de l'Onyar. Segons el regidor, tot i que "ja les van planificar ells [quadripartit]", aquesta rotonda tirarà endavant amb l'objectiu de millorar la connectivitat dels veïns de Torre-romeu amb la resta de la ciutat. Les altres dues rotondes, a la carretera de Caldes - molí d’en Torrella i a l’enllaç del camí de Torre-romeu amb el camí de Can Quadres, "no sabem si 'acabaran fent". En tot cas, cap d'elles té calendari definit per començar-se a construir, de moment.
