[Per Eva Abellan Costa, Síndica de greuges de Sabadell]
Enguany, Càritas ha publicat Atrapats en la precarietat: el deute que ofega les famílies més vulnerables. L’informe ens posa un mirall al davant i ens planteja qüestions incòmodes: el 43% de les persones ateses per Càritas tenen una feina remunerada però no poden sortir del cercle de la pobresa; el 63% de les famílies tenen deutes inferiors a 1.500 euros però creuen que mai els podran pagar, i els deutes es contrauen per cobrir necessitats bàsiques –habitatge, menjar, energia, escoles i impostos–; el 80% de les llars monomarentals ateses per Càritas es troben en situació de pobresa severa, amb una mitjana d’1,7 menors a càrrec, però no reben un suport específic de l’administració.
A la publicació també trobem algunes de les paradoxes del sistema, on les síndiques i síndics hi tenim molt a fer. El 21% del total de deutes d’aquestes famílies és amb l’administració pública –multes, transport públic, hisenda i impostos– que l’administració, a més, penalitza amb interessos de demora que se sumen al deute global. Pel que fa al bo social, només s’aplica al consum elèctric i sota determinades condicions. Malgrat que la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica de la Generalitat impedeix que les empreses de serveis energètics (aigua, electricitat i gas) puguin tallar els subministraments, el consum es continua facturant i va sumant al deute global, que arriba a ser inassumible.
Quan ens fixem en les prestacions, s’han allargat moltíssim els terminis per resoldre les sol·licituds de renda garantida de ciutadania (RGC), que deixa moltes persones desprotegides, i el nombre de denegacions ha estat alarmantment alt. I finalment, sobre la llei de la segona oportunitat per deixar enrere els deutes, no incorpora els que es tenen amb l’administració, és poc coneguda i només hi ha assistència gratuïta en una part del procés. La resta (notaris i corredories concursals) ho ha d’assumir la persona en fallida econòmica.
Per pal·liar la situació, Càritas proposa: donar a conèixer la llei de segona oportunitat; incloure-hi els deutes amb l’administració i amb processos gratuïts; la creació de polítiques transversals com garantir una renda protegida i inembargable per la subsistència de les persones; pressió dels agents socials –patronals i sindicats– per millorar els sous; exempcions d’ofici d’alguns tributs de l’administració pública; visibilitzar la situació de les persones sobreendeutades per eliminar prejudicis; o bé donar resposta a la necessitat d’habitatge públic amb el control del preu del lloguer, la creació de noves figures habitacionals (propietat temporal o la compartida, etc.)
Les síndiques i síndics de greuges locals, a més, demanem a les administracions que es posin recursos per acompanyar la ciutadania en la petició de renda garantida de ciutadania; que es faci més èmfasi en les famílies monomarentals com a categoria d’especial protecció social; que es faci compatible el treball remunerat amb el cobrament de prestacions per evitar el fenomen dels treballadors pobres o de l’economia submergida de subsistència; que s’ampliï el bo social als altres subministraments bàsics (gas i l’aigua), així com la condonació dels deutes contrets en el període en què les famílies gaudien del bo social; i, sobretot, que es minimitzi l’impacte del deute amb l’administració en el sobreendeutament de les famílies mitjançant la bonificació dels deutes i la no imposició de multes i interessos de demora a les famílies que no poden pagar.
En definitiva, que ningú es quedi enrere és responsabilitat de totes. L’observatori de Càritas dona moltes pistes per resoldre els grans ancoratges que dificulten la sortida de les persones de les situacions de vulnerabilitat. Ara toca a les administracions públiques recollir les propostes i implementar-les. I a les síndiques i síndics locals, vetllar perquè aquestes s’acabin realitzant efectivament.
