[Per Albert Solé, periodista i director del D.S.]
Dijous vam publicar un reportatge en què destacàvem el gran nombre de periodistes nascuts a Sabadell que treballen a Rac1, una dada elevada en proporció a la plantilla de la ràdio líder de Catalunya. Però s’ha de dir que de periodistes sabadellencs n’hi ha moltíssims a la gran majoria de mitjans de comunicació de Barcelona. Jo hi he treballat durant 17 anys i constantment em topava amb algú d’un altre diari/ràdio/televisió que, després de 5 minuts de conversa ens sorpreníem dient: “Ah, tu també ets de Sabadell?”.
La llista és llarguíssima, començant pels més mediàtics com Toni Padilla –diari Ara i Bein–, Ricard Ustrell –Quatre Gats–, Roger Escapa –Catalunya Ràdio–, Laura Rosel–FAQS–, Víctor Patsi i Gemma Ruiz –TV3–, Àxel Torres – Bein–, i moltíssims més que omplen les redaccions i no són tan coneguts.
Fa molt temps que em pregunto per què tinc la sensació que hi ha molts més periodistes de Sabadell als mitjans de comunicació nacionals en proporció a la seva població, i en comparació a altres ciutats similars. No crec que tinguem cap gen que ens faci millors comunicadors, ni molt menys. Hi ha una teoria que va dir la Gemma Ruiz durant el pregó de Festa Major de Sabadell d’aquest any,i que Maria Xinxó va corroborar, que és sobre l’accent neutre que tenim.
El nostre català no té el deix xava dels barcelonins tancats, ni l’accent dels gironins, ni el dels tarragonins, i encara menys el dels lleidatans o ebrencs. No és que parlem un català perfecte, però sí més neutre que agrada.
Això és bo per a la ràdio i la televisió, i també explicaria l’èxit dels actors sabadellencs. Però realment som els únics que tenim aquest accent neutre del nostre entorn? A Terrassa no parlen tan diferent. Ni a Granollers. Penso que el que sí que ens diferencia és que estem molt orgullosos de la ciutat on hem nascut i ho diem molt més que altres periodistes d’altres ciutats.
Com deia Marc Serra –mà dreta de Toni Clapés– en el reportatge que vam publicar dijous, els de Sabadell ho diem molt, fins al punt que “fem una mica de rabieta”, i hi estic força d’acord.
Però fins i tot això tampoc crec que sigui exclusiu dels sabadellencs. Coneixeu algú de Mataró, Vilanova o Vilafranca? Conec força periodistes d’aquestes poblacions i no es queden curts de dir el lloc on van néixer al cap de dos minuts d’estar parlant amb ells.
Llavors, quina és la clau de l’èxit? Perquè el que és evident és que som molts els sabadellencs escampats pels mitjans. No en tinc la resposta, i mira que fa temps que la busco. Segurament, és una combinació de tot plegat. Sigui com sigui, visca el periodisme, visca Sabadell, i visca els periodistes sabadellencs!
