Ciutat

Marisol Martínez (Guanyem): “No podem viure immersos en l’espontànietat, hem de planificar”

Martínez, durant l'entrevista / LLUÍS FRANCO

[Per Albert Solé Bonamusa i Aleix Pujadas]

A la cursa electoral del 2015 s’hi va sumar Guanyem Sabadell, plataforma fundada setmanes enrere per Marisol Martínez (Beas de Segura, Jaén, 1963), que va marxar d’EUiA. Fins aleshores era regidora des del 2007 i ara fa tres anys i dos mesos que és al govern local. Martínez es veu d’alcaldessa per mèrits propis, no per ser dona, i es presenta amb el sabadellenquisme i les ganes de portar la ciutat un pas més enllà per bandera

Quina valoració fa d’aquest mandat?

Nosaltres vam entrar amb diferents dificultats. Això no justifica la capacitat que hàgim tingut o no de gestionar el dia a dia, però una d’elles és que quan es va fer el canvi de govern de l’època Farrés a Bustos, Farrés havia deixat plantejats o en pressupost molts projectes. Per tant, el govern que va entrar heretava el que ja estava en projecte i ho executava. Nosaltres no vam heretar res. Res és res. Vam heretar un desert total. Amb les grans expecta- tives que hi havia cap a nosaltres i a aquell canvi, sumat a les dificultats tècniques i econòmiques que teníem, ens ha estat difícil explicar l’acció de govern.

Nota certa decepció de la ciutat amb aquest govern?

Crec que s’esperava molt més, i això no era ni és bo. Veníem d’una situació de corrupció, paràlisi i fatiga, per les de maneres de fer. No tant de la corrupció, crec que era molt pitjor l’estil. Sempre he pensat que la corrupció es va acabar i l’estil encara perdura i segueix sent part d’aquelles formes d’entendre la ciutat.

A què es refereix quan diu que la corrupció ha marxat però l’estil continua?

L’estil Bustos no era només una qüestió de corrupció, sinó d’anar amb mi o contra mi, amics i enemics, tot era una confrontació, era tenir entitats amigues i enemigues. A la ciutat hi segueixen havent una sèrie de sec- tors que creuen que la dirigeixen i que es pensen que són els amos de la ciutat. Sabadell ha de fugir d’aquesta forma provinciana d’entendre’ns.

Aquest ha estat un govern lent a pensar i executar els projectes?

Sí, però no tan senzill i hi ha parts d’aquesta lentitud que comparteixo. Sabadell no podia ser una ciutat com estava sent fins aquell moment. Aleshores la ciutat creixia de forma espontània o interessada políticament. Però no es planificava la ciutat, no estava pensada, feia falta pensar i planificar. Quan penses i planifiques, no inaugures, és lent, però era necessari parar a planificar què volem que sigui Sabadell, què necessita.

Pot posar d’exemple algun projecte que deixaran per al pròxim govern?

Parlo com a candidata de Guanyem. Defenso que hem planificat i s’han posat les bases perquè el Clúster Esport i Innovació pugui créixer, desenvolupar-se i modificar-se. Aquest projecte té les bases suficients per poder volar en les dimensions que la ciutat vulgui. Des de la dimensió econòmica a la dimensió de formació, cohesió entre barris i Centre, etc.

La posició bel·ligerant del govern amb Smatsa és l’adequada?

Una qüestió és la posició de bel·ligerància del govern amb Smatsa, que crec que és l’adequada i comparteixo, no amb Smatsa ni amb bel·ligerància: el govern ha de ser molt bel·ligerant amb qualsevol concessió, i molt més en un cas de tants milions i primordial per a tots nosaltres com ha de ser la neteja. L’altra qüestió és la gestió del conflicte. Pensava que el conflicte s’havia de gestionar d’una manera en què la confrontació no tingués com a conseqüència l’acomiadament de persones.

Recentment ha dit que aquest ha estat el moment més delicat del mandat. Fins al punt que s’hauria pogut trencar el govern?

Per mi hauria estat un motiu de marxar del govern.

I per què no ho va fer?

Es va solucionar. Tots vam entendre que era possible seure i parlar d’una altra manera. Vam poder tenir una solució a l’aplicació de la ITF, es va retirar l’ERO i a partir d’aleshores va començar un procés de negociació. I hi està havent un procés de negociació com crec que s’ha de fer, a les meses de negociació, sense tirar-se retrets a la cara públicament. I després, un cop acabi la negociació, hauràs arribat a un acord o no i cadascú defensarà la seva posició.

El canvi d’alcalde ha estat un altre moment complicat del mandat.

Sempre hem apostat perquè no hi hagués canvi d’alcalde. Que a meitat de la legislatura et plantegis un canvi d’alcalde em semblava una pèrdua de temps i tirar enrere. Estic convençuda que no ha estat un canvi cap a millor. El canvi obeïa a altres interessos i acords, però no als de la ciutat, que no sé si ha guanyat i crec que en la gestió política interna no ha ajudat.

Quan parla de ser útil a la ciutat, a què es refereix més, a servir uns ideals o a ser més resolutiva?

Has de ser tan obert que siguis capaç de donar solucions, i a vegades la solució no està al teu ideal. Crec que aquest és un dels grans problemes que tenen alguns polítics.

A vegades s’acusa el govern de ser massa idealista. Es referia al quadripartit?

Sí, hi ha una qüestió que crec que ens ha diferenciat i que crec que ens diferenciarà a les pròximes eleccions. Nosaltres som una plataforma ciutadana que només obeeix a l’interès de Sabadell, no obeïm cap consigna política ni ideari polític, no ens manen posicions des de dalt, i això et dóna moltíssima llibertat. Hi ha qui no, que en el moment que té un ideari des de dalt amb unes consignes no ets lliure. Guanyem és lliure a l’hora de posicionar-se sobre els temes de ciutat, i crec que en aquests moments això és molt necessari, és el que necessita la ciutat. Sabadell necessita volar per si sola.

Fa poc va acompanyar una delegació sabadellenca a Eindhoven. Què hi va veure que pugui aportar a Sabadell? 

Necessitàvem exemples de ciutats resilients, és a dir, de ciutats que d’una dificultat podien fer una oportunitat, i Eindhoven era el millor exemple que teníem, d’una ciutat que neix o es comença a desenvolupar a partir d’una catàstrofe o una gran dificultat com era la marxa de Philips.

Sabadell és una ciutat molt semblant a Eindhoven en tot. En nombre d’habitants, en la dificultat que té, per la proximitat a Amsterdam, nosaltres a Barcelona, amb tots aquests condicionants. Era molt interessant saber i veure com una ciutat era capaç de reinventar-se, generar esperança i oportunitats, per mi això és un exemple a seguir.

També era molt important el conjunt de persones a qui vaig acompanyar, no era una iniciativa de l’Ajuntament sinó que ens vam sumar a la proposta de la Fundació per la Indústria i el Gremi de Fabricants. En aquell viatge estava tothom qui hi havia de ser, el món de la formació, la universitat i emprenedors, i crec que anàvem una representació d’anar agafats de la mà el sector públic amb el privat i aprendre. Per tant, aquesta voluntat de voler canviar i donar sortida a la ciutat per mi és el futur, no n’hi ha un altre per Sabadell que no passi per aquí. No podem viure immersos en l’espontànietat, hem de planificar, ens hem d’agafar tots de la mà i veure com any rere any, es tallin o no es tallin cintes, la ciutat segueix caminant, i no s’inventa o es fa una ciutat en funció d’inauguracions sinó d’un projecte de futur. Eindhoven és això, molts anys invertint tots a l’hora per desenvolupar una ciutat.

Parlem de la llista de la seva candidatura. Serà una llista amb gent que no només pensarà com vostè, fins i tot gairebé tocant els extrems?

En la candidatura que encapçalo no hi haurà extrems, no hi tenen lloc. Farem una candidatura que només es deu a Sabadell.

I es poden dir noms?

No puc dir noms però sí conceptes. La llista en si mateix és un missatge, un missatge de ciutat, molt transversal i que vol reivindicar una vegada i una altra Sabadell per sobre de tot. La llista també té un com- ponent molt important que és que incorpora gent professional capaç de gestionar si arriba al govern.

En quins àmbits vol incidir en el seu programa electoral?

La primera línia que tindrà Guanyem és la generació de riquesa, oportunitats, feina. Ens hem marcat com a bastant possible crear 1.000 llocs de feina en un espai curt de temps.

No pot ser que l’administració pública només estigui pensant en arreglar les voreres o en fer parcs infantils, que ho ha de fer. La primera cosa que hem de fer és ser un ajuntament facilitador pels comerços i les empreses. No pot ser la situació que hi ha en aquests moments, és una odissea obrir un negoci en aquesta ciutat. Crec que ha estat un dels hàndicaps i un dels elements més negatius que no hem estat capaços d’arreglar. A partir de la generació de llocs de treball ens podem permetre canviar la situació de Sabadell.

Què més?

La segona línia també és una assignatura pendent, recuperar l’espai públic. No solament és una situació de brutícia, és un tema de deixadesa als carrers, a les voreres. Aquesta imatge també és important a l’hora de veure’ns a nosaltres mateixos com tenim la ciutat.

Hem de fugir de la política d’ocupació que estàvem fent fins ara, que no obeeix a la realitat del món. Promoció Econòmica no obeeix a realitat actual sinó a la dels anys vuitanta i mai s’ha renovat. Avui en dia la promoció econòmica no és només fer cursos de formació, és molt més, hem d’obrir molt més la ment i hem de ser molt més facilitadors des de la pròpia institució.

Com s’aconsegueix gestionar el miler de treballadors de l’Ajuntament per aconseguir els objectius concrets que porta al programa?

Crec que el millor exemple és la nostra àrea de promoció de la ciutat. És una àrea que és completament nova i teníem reptes importants. Promoció de la Ciutat té el mateix personal que hi havia a l’Ajuntament, no hi ha ningú nou. L’Ajuntament de Sabadell té un equip tècnic i professional d’un nivell altíssim; el repte del polític és ser capaç de fer que aquest equip tiri, il·lusioni i passin coses. Sabadell ja té la seva marca, tot un pla de turisme, està començant a fer un canvi en llicències d’activitats que serà una realitat quan acabem, etc.

Amb qui pactaria per formar govern?

Em presento per ser la pròxima alcaldessa. He après que la diversitat, la pluralitat, és una riquesa, no és un inconvenient. No sé si les majories absolutes les defensaria avui dia, crec que no. Hi ha qui ha utilitzat el tema nacional per no tenir proposta de ciutat, i ho ha amagat tot darrere d’això. Jo em posaré d’acord amb qualsevol proposta de ciutat, vingui de la mà que vingui i que ens porti a futur, a millorar. En la resta no hi entro.

En aquest paquet d’intolerants imaginem que parla de candidatures que s’estan formant que a hores d’ara no formen part del ple. Dels que sí que tenen representació municipal, podria pactar amb tots?

No. Poso la línia vermella en la intolerància, utilitzar qualsevol qüestió com un element de fractura. Utilitzar el tema nacional, lingüístic, cultural, ideològic, com un element de ruptura de la ciutadania. A la gent que ha jugat amb això en aquests moments em sembla que no li hem de donar cabuda.

La línia vermella està en PP i Ciutadans?

Ho he contestat? La llista serà un missatge en aquest sentit. Amb la llista a la mà podràs veure amb qui no anirem.

Vostè que ve d’EUiA, com valora el que està passant als comuns de Sabadell, que d’una llista en poden acabar sent tres?

De com vinc o deixo de venir d’EUiA sempre he pensat que s’ha escrit una història que no era veritat, entre altres coses perquè mai vaig fer declaracions del que va passar en aquell moment. Estava a la direcció d’EUiA a nivell estatal, era responsable de polítiques públiques en l’època de Cayo Lara. Quan va començar el procés d’unificar-se i arribar a una coalició entre EUiA i Podemos, mai ho vaig compartir. Mai vaig compartir aquesta unió perquè per mi Podemos és una organització política que li falta estructura i sobretot li falta contingut polític. No ho comparteixo, i creia que per part d’EUiA que té contingut i una formació política era renunciar a un espai. Aquesta va ser la dissintonia que vaig tenir amb la direcció, mai he compartit aquella dissolució d’EUiA dintre de Podem perquè creia que retrocedíem.

A Sabadell està passant això perquè són organitzacions polítiques diferents i Podemos no estava estructurat. El que està saltant, precisament, és Podem, que no tenia organització i que pràcticament està format per persones que obeeixen a interessos diferents i s’estructuren en organitzacions diferents. Això [Podemos] per mi no és una organització política, és una altra cosa. També és veritat que amb el temps hem après a fugir dels populismes fàcils, vinguin del sector que vinguin, de la dreta o l’esquerra.

Què pensa de la possibilitat de ser la primera dona alcaldessa?

A mi m’agradaria ser l’alcaldessa d’aquesta ciutat per les meves capacitats, pel meu programa, no pel fet de ser dona.

El que sí que és positiu és que hi hagi tres possibles alcaldesses, no?

Sí, perquè vol dir que anem avançant com a societat. Encara que tenim moltes coses per conquerir, la societat comença a avançar i això és positiu. Dit això, també crec que en el moment en què ens reclamem només per una qüestió de gènere, això ens fa perdre el valor que en sí tenim. Cadascuna de les candidates que estan allà tenen el valor de ser polítiques que la seva organització els ha posat, no per ser dones sinó polítiques amb capacitat.

Comentaris

Diari de Sabadell, el diari de sempre, al servei dels sabadellencs i vallesans.

Telèfon Redacció: 937 275 545 sabadell@diaridesabadell.com

Telèfon Publicitat: 937 275 545 publicitat@diaridesabadell.com

Les Valls, 10, 2a planta 08201 – Sabadell

Copyright © 2018 Diari de Sabadell | Novapress Edicions S.L.

To Top