[Per Albert Solé Bonamusa, periodista i director del D.S.]
Des del primer moment que vaig sentir la cançó ‘Corvus’ del darrer disc d’Els Pets –’Som’– ho vaig tenir força clar. O Joan Reig –bateria i autor de la lletra d’aquest tema– va ser el protagonista d’abusos sexuals per part d’un capellà, o ho va ser algú molt proper a ell. De la manera com està escrita no podia tractar-se d’un cas imaginari arran dels nombrosos casos que els últims anys han sortit a la llum. Massa detalls. Massa explícita.
On era el teu Déu quan la meva pell tocaves
i on era el meu quan jo espantat callava,
encara sento aquella olor de pa d’hòstia i vi dolç,
sotanes, sermons, creus cobertes de pols.
Una esquela al diari em fa tornar
a un vell refugi de muntanya anys enllà,
la teva màcula al taüt per sempre més,
si també els records el vent se’ls endugués.
Crec que tots els que seguim Els Pets des de fa anys intuíem que el protagonista de la cançó era ell, però com que va jugar a despistar quan va sortir el disc i no ho va voler explicar, no hi vam pensar més.
L’article del gran periodista Guillem Sànchez a ‘El Periódico’ de dissabte –el mateix que va destapar el ‘cas Maristes’ sobre els abusos de Joaquim Benítez– ens va treure de dubtes. Joan Reig explicava en persona que sí, que el que explica a ‘Corvus’ –corb en llatí– li va passar a ell, i a molts d’altres com ell, per part del mossèn Pere Llagostera de Constantí.
Ara mateix podria fer una estripada contra l’Església i com durant tants anys va tapar i ocultar a la justícia els casos d’abusos sexuals a menors per part de capellans i membres del clergat. Però no ho faré. No tinc cap autoritat per fer-ho. Soc agnòstic i sempre he viscut lluny del que significa l’Església catòlica, per aquest motiu no puc jutjar el silenci que va envoltar tots els fets que es van produir fa tants anys, i que just ara estan sortint a la llum. El que sí que puc dir és que són massa casos perquè el catolicisme se’n renti les mans i s’excusi dient que eren “casos aïllats” o “no ens sabíem res”. No.
Tornant a Joan Reig i a Els Pets. ‘Corvus’ no és la primera cançó en què denuncien un cas d’abusos sexuals. Quan encara ningú parlava en públic de la violència sexual dins d’una família, el 1992 els de Constantí van fer una cançó que feia estremir sobre un cas real d’uns abusos continuats d’un pare a la seva fillastra menor d’edat. Tot just era el tercer disc d’Els Pets –’Fruits Sex’– i la cançó es deia ‘No diguis res’. Posa la pell de gallina, com ‘Corvus’ 26 anys després.
No diguis res
i el llençol destapava / no diguis res
no sentia res quan em tocava
no diguis res
ni gust, ni amor, ni fàstic, ni por
un cos calent que m’anava dient…
Amb els anys vaig fer-me dona
però a dins tot estava mort
el rancor cap aquell home
va fer que odiés el meu cos.
