L’habitatge també és competitivitat

"L’habitatge necessita polítiques de llarg recorregut, estabilitat i consens. No mesures pensades només per respondre a una conjuntura determinada"

21 de novembre de 2026

Josep Marín i García, Membre de l’Executiva de Pimec Vallès Occidental i del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API)

L’habitatge ocupa un espai central en el debat social i polític. I és lògic que sigui així. L’encariment dels preus, les dificultats d’accés i la manca d’oferta preocupen cada vegada més famílies, especialment els joves. Però seria un error convertir un problema estructural en una qüestió exclusivament electoral.

L’habitatge necessita polítiques de llarg recorregut, estabilitat i consens. No mesures pensades només per respondre a una conjuntura determinada ni plantejaments que divideixin la societat entre bons i dolents. Perquè la realitat és molt més complexa.

Cal protegir les persones en situació de vulnerabilitat i facilitar-los l’accés a un habitatge digne. Però aquesta protecció ha d’anar acompanyada dels recursos públics necessaris i no pot recaure sistemàticament sobre els propietaris. En definitiva, protegir el llogater vulnerable i donar seguretat al propietari no són objectius incompatibles.

La inseguretat jurídica i la incertesa normativa poden desincentivar el lloguer i reduir l’oferta disponible, agreujant les dificultats d’accés. Per això, Pimec defensa la necessitat de legislar amb criteris de viabilitat econòmica, estabilitat i seguretat jurídica, imprescindibles per generar confiança i afavorir la inversió.

Però el debat va més enllà. Des del món empresarial observem com l’habitatge s’està convertint també en un factor de competitivitat. Una empresa pot trobar el professional que necessita i acabar perdent aquella incorporació perquè la persona no pot assumir el cost de viure a prop de la feina o perquè els desplaçaments diaris són excessivament complicats. Al Vallès Occidental, aquesta problemàtica és especialment rellevant. Som una comarca amb una forta concentració industrial i empresarial, amb municipis molt interrelacionats i nombrosos polígons, centres logístics, comerços i empreses de serveis. Cada dia, milers de persones viuen en un municipi i treballen en un altre. Habitatge, mobilitat, ocupació i política industrial formen part del mateix repte territorial.

Per això, la resposta no pot limitar-se a regular els preus. Necessitem incrementar l’oferta d’habitatge, activant sòl disponible, agilitzant llicències, impulsant la rehabilitació i la construcció industrialitzada i potenciant la col·laboració publicoprivada. També cal reforçar el parc públic i assequible i generar confiança perquè els petits propietaris mantinguin els seus habitatges al mercat. No es tracta d’escollir entre unes mesures i unes altres, sinó de combinar-les.

Al Vallès Occidental tenim, a més, l’oportunitat d’abordar aquest repte amb una mirada territorial. Els límits municipals cada vegada expliquen menys la realitat quotidiana de les persones. Per això necessitem més coordinació entre municipis en habitatge, mobilitat, transport públic, urbanisme i desenvolupament econòmic. El mercat laboral no entén de fronteres administratives, i la política d’habitatge tampoc hauria de fer-ho.

El moment electoral ens serveix per situar aquests problemes sobre la taula, però el compromís ha de continuar l’endemà de les eleccions. L’habitatge no és un problema de quatre anys, sinó un repte de país que requereix planificació a llarg termini.

Necessitem menys confrontació i més consens. Protegir les persones vulnerables, garantir els drets dels llogaters, donar seguretat als propietaris, incrementar l’oferta i facilitar que les empreses puguin atraure talent no són interessos contraposats. Són peces d’un mateix equilibri.

Si volem que el Vallès Occidental continuï sent un dels grans motors industrials i econòmics de Catalunya, necessitem un territori on viure, treballar, invertir i emprendre continuïn sent projectes compatibles.

Escull Diari de Sabadell com la teva font preferida de Google