Del debat d’ahir, més enllà de les frases mesurades, la tibantor i els retrets habituals, la gran aposta estètica va ser el risc: el vestit marró de Pedro Sánchez i la corbata fúcsia. Els blaus previsibles del PP seguien el guió esperat, però ningú va veure a venir aquest marró (que està tan de moda al carrer) i que mai cap equip s’havia atrevit a posar-lo en política.
Coneixíeu l’expressió “Men in town don’t wear brown” (“els homes a la ciutat no porten marró”)? És un convencionalisme social sobre la moda, una regla no escrita sobre l’etiqueta masculina popularitzada per l’aristocràcia britànica dels segles XIX i XX que separava la roba de ciutat de la de camp. Als despatxos i a la política tocaven colors foscos: blaus marins o grisos foscos amb sabates negres ben brillants, mentre que el marró i el verd fosc quedaven relegats per al cap de setmana, la caça o el camp. Les sabates marrons també eren per al cap de setmana, o per als camperols, ja que el cuir marró dissimulava millor el fang i la pols dels camins.
Però ahir, a part de la picada d’ullet als colors de moda (granats, marrons, bordeus), el marró també té memòria de partit, del socialista en particular. Ens recorda aquell PSOE de l’americana de pana. Vull creure que hi va haver una voluntat clara de diferenciar-se de la dreta uniforme i del blau de sempre, amb una corbata fúcsia- lilosa que vull pensar en una picada d’ullet al feminisme.
A l’altra banda, Feijóo ha tornat a la seva ja tradicional corbata verda —aquella que alguns associen a l’acrònim de “Visca el Rei d’Espanya”, tot i que ell ja sembla haver-se-la apropiat del tot— i a un gest sense ulleres que fa l’efecte que encara en dugui. I, entre tant de càlcul escènic, destaca el cordill vermell al canell: l’amulet contra les males energies i el mal d’ull que, del judaisme al budisme o l’hinduisme, busca protecció i bona sort. En un debat tan tens, potser no sobra cap escut invisible.