El sud de la ciutat

"Em sembla encertat que les Termes i la Creu de Barberà rebin una atenció específica"

16 de novembre de 2026

He passejat durant anys, pel sud de la ciutat, vaig néixer, viure, créixer i estudiar durant una bona part de la meva vida a aquells espais que encara avui puc reconèixer i que vaig veure millorar, primer i empitjorar ràpidament als últims anys. Aquest contrast entre les imatges d’una vida, els carrers que les acompanyen i els temps, acaben generant una anàlisi que el sud avui no supera. Per això penso que el sud de Sabadell necessitava una nova mirada, tot i que potser hi arribem amb retard: les inversions, l’atenció, fins i tot el debat. És una sensació que em preocupa perquè les diferències entre barris no apareixen d’un dia per l’altre, es van acumulant, fins que acaben condicionant la vida dels seus veïns.

Després de les transformacions urbanes dels anys de Toni Farrés i dels primers noranta, potser vam pensar que acostar serveis i millorar carrers era suficient per cosir la ciutat. No ho era. El mapa social també canvia, i ara la crisi de l’habitatge hi està deixant una empremta profunda. Moltes famílies viuen allà on encara poden pagar un lloguer. Això modifica l’edat i l’origen de la població, però sobretot fa que les oportunitats quedin cada vegada més lligades al lloc on vius.

Per això em sembla encertat que les Termes i la Creu de Barberà rebin una atenció específica. La Generalitat invertirà 12,3 milions d’euros per rehabilitar habitatges, renovar l’espai públic i millorar equipaments. Tot al voltant d’un espai que ho necessita: Les Termes, la ronda de Santa Maria, l’entorn de l’escola La Romànica i la plaça de Castelao.  La inversió total prevista és de 24,9 milions, amb altres actuacions a equipaments públics. Bona notícia. La dolenta: Que no acabaran fins al 2031 (recordem que ha passat amb les rehabilitacions als Merinals, i el retard infinit).

Això sí, no n’hi ha prou amb reparar façanes i paviments. Si volem que el barri canviï de debò, cal que la millora també arribi a la feina, la formació i els serveis que fan funcionar la vida quotidiana. I cal parlar amb els veïns, perquè són ells qui saben què falla quan no hi ha càmeres ni anuncis.

Em preocupa que alguns barris només guanyin centralitat quan els problemes ja són difícils d’ignorar. Quan s’hi concentren habitatges envellits, rendes baixes i menys oportunitats, el malestar creix. Després és fàcil parlar del barri com si en fos responsable. No ho és. La responsabilitat és de les administracions, que han d’actuar abans que les diferències es converteixin en una frontera, perquè aquestes fronteres són més perilloses per la societat del que molts es pensen, genera un desarrelament i aïllament important en grups socials, amb nivells socio econòmics baixos, i els allunya de la igualtat d’oportunitats i la integració que moltes vegades desitgen i apropa a altres a postures polítiques radicals, davant la inacció de les institucions.

Per tant, Les Termes i la Creu de Barberà no demanen un tracte especial. Demanen que viure al sud no signifiqui tenir menys opcions. L’anunci és un bon pas. Ara cal complir-lo i no esperar que altres barris arribin al mateix punt per començar a mirar-los.

Escull Diari de Sabadell com la teva font preferida de Google