Hi ha massa gent que opina que no sap el què és un sindicat, ni què és una vaga general. Una vaga general és una manifestació pública que un país no pot funcionar sense els seus treballadors. Sembla una cosa obvia, però de tant en tant s’ha de recordar. Un país es paralitza i el poder econòmic i polític queda en evidencia d’un fet palmari: son els treballadors qui creen la riquesa i el benestar d’un país. Quan hi va haver el confinament hi ha havia el que s’anomenava “treballadors essencials”, entre la llista hi havia: metgesses, infermeres, transportistes, pagesos, ramaders, pescadors i treballadors de la indústria agroalimentària, treballadors de supermercats, botigues d’alimentació, fleques, peixateries, òptiques, treballadors de fàbriques de productes higiènics, farmacèutics, i un llarg etcètera. El que no hi ha en aquesta llista eren: rendistes, banquers, financers, advocats de les empreses, especuladors, fons voltors, personal de màrqueting, directors de comunicació, spin doctors, CEO’s de les empreses, personal dels consells d’administració, etc. El personal paràsit és paradoxalment el que més cobra.
Si anem als inicis dels sindicats veurem que Catalunya hi està molt ben parada ja que aquí vam tenir un dels primers sindicats del món: el sindicat remença. Per si algú arrufa el nas existeix el Llibre del Sindicat Remença en llatí on a l’inici hi consta: “Sindicatus”, que és de 1448. Està a l’Arxiu Municipal de Girona. La idea de “sindicat” ve d’unes reunions on els remences escollien a uns “síndics” per tant hi havia milers de pagesos “sindicats”. Aquest sindicat va aconseguir després de dues guerres, de moltes lluites i de molts diners la primera gran victòria a Europa contra la servitud pagesa amb l’eliminació dels “mals usos”, fou la sentencia arbitral de Guadalupe 1486 de Ferran II d’Aragó.
En un sentit més modern els inicis del moviment obrer els situa E. P. Thompson: “Nou persones es troben en 1792 en una taverna, funden una societat de correspondència, la seva divisa és ‘que el número dels nostres membres sigui il·limitat’. Un any després estaven tots detinguts, cent anys després el número dels seus membres es comptava per milions”.
No té cap sentit doncs la crítica que diu que el Sindicat de Llogateres no és un sindicat. Però a més, hi ha almenys un antecedent: la Unió de Llogaters de Catalunya, promogut per la CNT de Rambla de les Flors 16 que l’any 1931 va muntar una vaga de lloguers de 100.000 famílies. Hi va haver desnonaments, morts i molts ferits.
Aturem-nos a dos exemples de propostes polítiques del passat. Al Programa d’Estat Català de Macià proposa a la Conferència d’Esquerres Catalanes de 1931: Nacionalització de la Banca. Nacionalització dels serveis de transports. Municipalització de tots els serveis públics. Nacionalització de la riquesa agrícola. Nacionalització de totes les fonts d’energia. Nacionalització de les primeres matèries, etc.
I per últim en la victòria del Front d’Esquerres de 1936 el 12 d’agost el govern de la Generalitat amb Lluís Companys de president fa el “Decret de la Rebaixa de lloguers de finques urbanes” que diu “El preu d’arrendament de les finques urbanes que no sigui superior a 201 pessetes mensuals, serà rebaixat en un 50 per cent. Si el preu excedís de 201 pessetes i fos inferior a 301 pessetes, la reducció serà d’un 25 per cent.” Abans feien bé les coses!
La gent de dretes hauria d’ajudar a arreglar el problema de l’habitatge, sinó en comptes d’una vaga general d’un dia, es pot fer una vaga general indefinida.