La influència

"El capitalisme no és democràtic: el vot no val el mateix si ets milionari, i la teva canyeta de plàstic no enfonsa la borsa"

18 de novembre de 2026

A la uni tenia un profe de literatura que deia que totes les nostres decisions tenen implicacions profundes en l’Estat i els mercats. Bé. Fa de molt fàcil discutir la setmana que el CEO (cap) de NVIDIA (una tecnològica que domina el mercat) ha estat forçat a deixar el càrrec perquè li han trobat uns afers (nombroses relacions extra-matrimonials) i tot plegat ha fet caure moltíssim la cotització de l’empresa a borsa. 

Anem a pams. 

El que deia el meu tutor és que cada petita decisió que prenem (em compro aquesta samarreta o aquesta altra, agafo el paper de vàter de marca blanca en lloc de l’scottex, torno a casa en bus o camino, etc.) té una afectació en el mercat perquè després hi ha uns analistes que estudien les dades i es prenen decisions d’empresa al respecte. En aquest sentit, ens deia ell, el capitalisme és profundament democràtic. 

Una idea interessant, si voleu, sobre la qual tenir un debat a classe, si voleu, però falta que enxampin el propietari d’una de les empreses més grosses del món amb la seva secretària perquè de cop sigui absolutament intranscendent, si tu compres el manat de cebes de proximitat o el barat. La incapacitat d’aquest home de ser fidel a la seva muller (amb qui, sigui dit de passada, no tenien separació de béns) ha fet trontollar la borsa aquesta setmana. Això és influència sobre els mercats, i no les nostres petites decisions particulars. 

Com quan ens diuen que el món s’acaba perquè els brics no van al blau sinó al groc. No, perdona, allà fora hi ha empreses enormes enterrant urani o descongelant els pols o cremant diòxid o…, no em diguis a mi que les tortugues es moren perquè bec el cacaolat amb canyeta de plàstic. 

El capitalisme, doncs, no és democràtic o, si ho és, té una representació molt desigual. No val el mateix, el vot de cada un, que si ets milionari, el teu impacte és enormement superior, està clar. I, ull, que no és simplement que un home ric tingui més influència que nosaltres, sinó que les seves decisions privades poden tenir conseqüències públiques perquè ocupa una posició de poder econòmic i geopolític extraordinària. No discuteixo que les nostres decisions quotidianes puguin tenir alguna influència, al final, el que dic és quela nostra influència no té ni punt de comparació amb la de qui acumula diners de debò. O sigui que el capitalisme, si és democràtic, té una representació molt deshonesta. O directament és que és més oligàrquic o fins i tot aristocràtic que altrra cosa. A qui interessa, per això, que el considerem democràtic, que ens convencem que les nostres petites decisions tenen un pes real?

Es veu que la dona cornuda, si decidís divorciar-se, cobraria 75 mil milions d’euros. Perquè ens fem una mica la idea de què estem parlant. Això és, fa no fa, que l’espoli fiscal d’Espanya a Catalunya durant els darrers tres anys i mig.  

Ara mira’m a la cara, professor de lite de la uni (a qui reconec la millor de les intencions de tenir un debat sa), i digues que té cap importància, si jo entro a Netflix o me’n vaig a dormir directament, aquesta nit. 

Escull Diari de Sabadell com la teva font preferida de Google