Incertesa, pertinença, comoditat... Què hi ha darrere la moda de tot al negre dels adolescents?

Sabadell

La tendència de vestir amb roba fosca cala fort entre els adolescents, sobretot en els nois; i pot respondre a diversos factors, segons els experts

Publicat el 17 de novembre de 2026 a les 19:02

“Tots anem així, ens hem acostumat”, explica el Blai mentre esmorza amb els seus amics, durant l’aturada de mig matí a l’institut. “Quan et lleves a primera hora, va bé vestir-se fosc, així no has de pensar-t’ho gaire”, afegeix un company. El negre s’ha convertit en un dels colors predominants entre molts estudiants, especialment nois, que sovint coincideixen en una estètica molt similar: pantalons amples, dessuadores, jaquetes i vambes, sempre en tons foscos. Una tendència que ha anat guanyant terreny a les aules i als carrers; i que va més enllà d’una simple qüestió de gustos, coincideixen els experts.

Per a Jaume Vidiella, director del màster en Estilisme i coordinador de l’ESDI, la moda és sovint una resposta al context social: “No és una cosa que estigui al marge de la societat, sinó que n’és una materialització”. En aquest cas, considera que un dels elements que ajuda a entendre l’estètica fosca és la sensació d’incertesa sobre el futur que viu una part dels joves. “La paraula clau és la distopia”, apunta. Un imaginari de futur negre, que es veu alimentat per les xarxes socials. Segons Vidiella, els adolescents creixen exposats a imatges de vides aparentment ideals, plenes de productes, experiències i possibilitats que sovint queden fora del seu abast. Aquesta distància entre allò que veuen i allò que poden aconseguir genera una sensació de desig incomplert. “Se’ls presenta un món ple de coses que estan només a l’abast de molt poca gent”, assenyala.

Segons l’entès, un dels referents d’aquesta transformació estètica és el dissenyador georgià Demna Gvasalia, que va marcar una etapa de Balenciaga amb una proposta “distòpica, suburbial i allunyada de les imatges tradicionals de la moda”. Una estètica de peces amples, colors apagats i aparença agressiva que, segons Vidiella, va acabar traspassant les passarel·les per instal·lar-se al carrer. “És una estètica dura, agressiva, protectora”, resumeix. 

El negre, a més, té una funció pràctica, que també ho explica tot molt bé: permet vestir sense haver de pensar gaire en les combinacions, és fàcil de trobar i de mantenir. “És una estètica de camuflatge”, afirma l’expert, que també la relaciona amb la voluntat de passar desapercebut o amb una imatge de duresa, “com els guerrers o els ninges”. 

"Volen pertanyer al grup"

Marta Pontnou, assessora d’imatge, hi afegeix dos factors: el mimetisme propi de l’adolescència i la poca varietat que ofereix la moda comercial, especialment en la roba masculina. “Els adolescents volen pertànyer a un grup, fer el que fa l’altre i el que fa el líder”, explica. Una dinàmica que afavoreix que una mateixa estètica es reprodueixi entre els companys.

Pontnou també apunta que les marques no ofereixen gaire diversitat cromàtica en les col·leccions adreçades als nois. Predominen els negres, els grisos, els marrons i els beixos, mentre que els colors vius i els estampats tenen menys presència. “Si a les teves marques de referència no hi ha aquesta diversitat de colors, tu tampoc seràs el que surti de la norma”, assenyala. A més, considera que encara pesa una idea de masculinitat molt marcada, que dificulta que molts nois s’atreveixin a vestir amb peces més acolorides o estampades. Els referents mediàtics també hi tenen un paper: “els futbolistes i altres figures populars contribueixen a marcar les tendències que després arriben a les botigues i als adolescents”.

Escull Diari de Sabadell com la teva font preferida de Google