La Cambra detecta un potencial de 9.400 habitatges a Sabadell

Diners

L'entitat identifica 1.304 espais al Vallès Occidental susceptibles per construir-hi llars. Només el 22% de les llars sabadellenques tenen prou ingressos per aspirar a comprar un habitatge al mercat lliure

Publicat el 17 de novembre de 2026 a les 19:57
Actualitzat el 17 de novembre de 2026 a les 19:58

El Vallès Occidental té espai per construir més habitatges –potencial per generar entre 30.000 i 40.000 llars–, però no al ritme actual. Aquesta és una de les conclusions que es desprenen dels estudis presentats per la Cambra de Comerç de Sabadell presentats aquest dimarts que han servit per posar xifres a un problema que va més enllà de la manca d’oferta: els costos de la construcció, els terminis per obtenir llicències i la capacitat adquisitiva dels sabadellencs dificulten l’accés a l’habitatge i en conseqüència la competitivitat de les empreses. 

Avui, amb més de 510.000 habitants a la demarcació i amb la previsió que el nombre continuarà creixent en els pròxims anys, amb una població que va envellint, “les dinàmiques actuals no seran suficients per cobrir les necessitats d'habitatge”, ha advertit Uliana Kurnilova, autora dels estudis. Avui, estem davant un dèficit acumulat d'uns 8.000 habitatges i es podria arribar al 2040 amb 4.000 més de dèficit. Per revertir la situació, Kurnilova ha apuntat que caldria assolir un ritme d'entre 2.000 i 2.700 habitatges anuals, molt per sobre dels aproximadament 900 actuals. "El repte no és només tenir sòl o edificis, sinó convertir aquest potencial en habitatges", ha destacat Kurnilova, davant mig centenar d’assistents, entre els quals el tinent d’alcaldessa Eloi Cortés, i el president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Xavier Garcés.

Un primer pas per abordar la problemàtica ha estat la localització de 1.304 ubicacions amb possibilitats de transformació urbanística entre edificis en desús, solars i naus industrials, on Sabadell, amb un potencial d’uns 9.390 habitatges i Cerdanyola –concentra entre el 28% i el 36% d'aquesta capacitat– són les poblacions amb més disponibilitat per fer créixer el parc d’habitatges.  Kurnilova ha exposat diferents experiències internacionals, com Essen, Viena o Shenzhen, per concloure que cal un model flexible que permeti incrementar l'oferta sense comprometre l'activitat industrial. 

 

 

  • D`esquerra a dreta: Kurnilova, Mañero, Puig, Marín i Llobet, aquest dimarts

 "No s'està construint el que es necessita i els ingressos per llar són insuficients", ha alertat l’arquitecte sabadellenc i expert en habitatge Josep Llobet, en el transcurs de la taula rodona,  formada pel president  del Gremi de Constructors d'Obres de Sabadell i Comarca, Pere Mañero, i l’agent immobiliari Josep Marín. 

En la mateixa línia, Llobet ha afegit que només el 22% de les llars sabadellenques tindrien capacitat per aspirar a la compra del mercat lliure –54.000 euros anuals declarats per llar–,  el 62% de les llars sabadellenques necessitaria alguna fórmula d'intervenció pública per accedir a l'habitatge i el 16% restant dels sabadellencs, amb ingressos anuals de 45.000 euros, podria optar al lloguer de mercat lliure. "Si no hi ha un salari adequat, no hi ha habitatge adequat", ha assegurat, tot recordant que es tracta d'un problema estructural que no es resoldrà únicament incrementant l'oferta. 

Per la seva part, el president del Gremi de Constructors d'Obres de Sabadell i Comarca, Pere Mañero, ha defensat la necessitat d'impulsar polítiques més decidides per desencallar aquest atzucac, apuntant cap a la necessitat de  “polítiques valentes i decidides. No podem desenvolupar la nostra activitat a cop de decret i llei", ha lamentat, abans de defensar un pacte de país que garanteixi estabilitat normativa. "L'habitatge no ha de ser una arma llancívola", ha remarcat.  Alhora, Mañero, ha reivindicat la col·laboració publicoprivada, la industrialització del sector i una fiscalitat específica per fer viables les promocions d’habitatges de protecció oficial. "Si no hi ha viabilitat econòmica, l'habitatge no tirarà endavant".

 

  • president del Gremi de Constructors d`Obres de Sabadell i Comarca, Pere Mañero

 

En una línia semblant, Josep Marín, ha presentat una bateria de propostes agrupades sota el nom d'HPT25, un pacte transversal sobre l'habitatge amb un horitzó de 25 anys. "Un territori que no planifica i estructura l'habitatge a 25 o 30 anys no té futur". La iniciativa inclou l'alliberament de sòl municipal, l'agilització de llicències d'obres, la modificació del planejament urbanístic, incentius fiscals als petits propietaris i nous models de construcció. "Si no hi ha matèria primera, difícilment podrem construir habitatges", ha defensat.

Marín també ha reclamat més seguretat jurídica per als petits propietaris, així com la creació d'un espai judicial especialitzat en arrendaments, procediments per recuperar habitatges amb contractes vençuts en 72 hores i actuacions davant ocupacions il·legals en 48 hores. "S'ha d'acabar amb l'enfrontament, amb la idea de veïns bons i dolents".

 

"Som la tercera comarca amb més obra nova construïda"

Entre les intervencions del públic assistent, el tinent d'alcaldessa de Sabadell Eloi Cortés ha situat l'encariment de la construcció, d'un 54% en cinc o sis anys, i la insuficiència dels ajuts de la Generalitat i l'Estat entre els principals obstacles per impulsar promocions públiques i assequibles. Per la seva part, Xavier Garcés ha recordat que el territori és una de les comarques amb més activitat constructora, però continua acumulant necessitats residencials. "El 2025 som la tercera comarca amb més obra construïda", ha remarcat, tot advertint que des d'altres territories també es desplacen cap al Vallès Occidental. 

 

 

  • Josep Marín i Josep Llobet, durant la seva intervenció

 

Escull Diari de Sabadell com la teva font preferida de Google