L’error Puigdemont i el lerrouxisme independentista

"Els de Junts en comptes de mirar a ERC d’una forma malaltissa potser que es preocupin per l’abstenció i la fuga de vots cap a AC"

21 de novembre de 2026

Carles Puigdemont va dir que no tornaria abans de les eleccions per no implicar-se de forma partidària i mantenir-se per sobre de la confrontació com a president de la Generalitat. Dilluns va publicar un article, Contra la política-eucaliptus, que creix ràpid però deixa el sòl exhaust, en què deia coses com: “La deriva etnicista de l’esquerra lerrouxista de Catalunya és perillosa i profundament irresponsable (...) Escoltant les poca-soltades que diuen els candidats de les esquerres lerrouxistes de Catalunya, cada dia més desfermats i obsessionats a atacar @JuntsXCat i la @miriamnogueras...”

I cita sense cap relació un pamflet nacionalista espanyol del 1918. Li sembla que li serveix per atacar el que no ha dit mai l’esquerra catalana. Per voler situar-se per sobre de la confrontació política, déu-n’hi-do! Cap crítica a Aliança Catalana que no es presenta per facilitar el vot per Vox, ni al PP, ni a Vox. Per dir aquestes coses, millor que Puigdemont fes mítings per Junts i així no enganyaria ningú. Puigdemont ha fracassat absolutament com a president de tots. Dijous va agreujar el problema amb una entrevista a El Mundo. No es pot ser equidistant entre el feixisme i l’antifeixisme. Ho saben tots els convergents.

Anem a intentar saber què és l’esquerra lerrouxista de Catalunya. En aquest context, només poden ser els Comuns i ERC. Podria ser la CUP, però no es presenten en aquestes eleccions. Deixem de banda avui els Comuns. Interpreto que és una resposta a les crítiques que a la tasca de Míriam Nogueras li ha fet Gabriel Rufián. No s’adona el president Puigdemont que s’ha inventat un nou concepte polític com és el d’“independentista lerrouxista”. Un gran oxímoron. Puigdemont no s’adona de la pobresa intel·lectual i política del concepte.

En la primera legislatura de Sánchez, Junts va ser totalment intranscendent. Mentrestant, ERC, amb una visió pragmàtica de quina era la nova situació política, va anar arrencant un seguit de mesures que anaven des de treure de la presó els líders independentistes, fins a l’augment molt notable del salari mínim interprofessional. Els empresonats de Junts que van sortir amb els indults a causa de la gestió d’ERC mai van agrair aquesta estratègia. Junts va tenir la barra de criticar ERC d’haver-se rendit i de trair el “mandat de l’1 d’octubre”. I de votar a Sánchez a canvi de res. És increïble, perquè qui va retirar la declaració d’independència va ser el mateix Puigdemont. A més, la crítica despietada de Junts cap a ERC es feia quan el seu líder, Junqueras, estava a la presó. Una immoralitat. Junts, en la segona legislatura, van fer president Pedro Sánchez. No havíem quedat que el PSOE és igual que el PP? Van dir que ells sí que sabien negociar i tot ha quedat en res: català a Europa o immigració, per exemple.

L’amnistia votada per ERC i molts més partits com el PSOE i Sumar serveix perquè torni tothom de l’exili i recuperin els drets polítics, inclòs Puigdemont. Sense els aliats del PSOE al Tribunal Constitucional l’amnistia no hauria passat del Tribunal Suprem farcit de hooligans d’Aznar. Veurem...

En fi, no es pot dir “visca Macià” i no dir a continuació “mori Cambó”, que és el crit del poble català l’any 1931.

Els de Junts en comptes de mirar a ERC d’una forma malaltissa potser que es preocupin per l’abstenció i la fuga de vots cap a AC a les municipals i al Parlament, que és el perill més gran per a Catalunya, com va dir encertadament Jordi Pujol.

Escull Diari de Sabadell com la teva font preferida de Google