A tan sols una setmana de les eleccions, es respira cert nerviosisme a l'ambient de totes les ciutats del país per saber què determinaran les urnes de les eleccions generals del 29N. Els debats, els formats cara a cara, les xarxes socials o les aparicions dels màxims representants polítics als pòdcasts de youtubers influents estan marcant una campanya electoral intensa i amb molta intenció estratègica a darrere. Tot i això, el mètode de publicitat electoral més tradicional, la cartelleria, continua present als carrers de les ciutats i els pobles i tenen una intenció molt clara: "Recordar a la ciutadania que existeixen. És una qüestió d'estar i ser al carrer", explica Robert Rabanal, professor del departament de Publicitat, Relacions Públiques i Comunicació Àudiovisual de la UAB. "Si no ets al carrer, la gent pot percebre que estàs menys representat que els partits que sí que es veuen. Tenir cartells als carrers et diu que és un partit potent i representat", agrega.
Si bé és important ser present als carrers, Rabanal alerta que "la cartelleria no canvia el vot", però subratlla que "ajuda a recordar mitjançant l'impacte": "En publicitat, com més impactes més fàcil és generar un record al públic objectiu", apunta. Per aquest motiu, escollir uns bons eslògans i uns codis visuals del partit adequats poden ajudar a què la gent et recordi: "És important la repetició i escollir bé els elements claus", diu. En aquest sentit, el més rellevant, segons el professor, és ser present als carrers amb més afluència de gent i tenir un cartell potent diferent del de la resta de partits per cridar l'atenció de la gent. "Cada grup té una premissa a fer arribar i ha de quedar molt clara amb poc espai", exposa.
Rabanal explica que diversos estudis sostenen que "els publicistes tenim sis segons com a màxim per impactar" perquè la gent no inverteix temps a entretenir-se a analitzar els cartells. Per això "és molt més important centrar-se en el codi visual que en el missatge", perquè gairebé tothom sap associar un color concret a una formació que el representa, però no gaire gent ho sap fer amb l'eslògan del partit. Alguns són partidaris de destacar el color per sobre de la resta d'elements; alguns altres, el líder; en alguns casos, paraules concretes de referència pel grup... "Amb el tarannà, el cartell ja dona pistes de què defensen els partits i donen pistes de quina mena de política fan", defensa Rabanal.
Per arribar a qui es vol, però, "cal segmentar bé els públics principals a qui et dirigeixes. No és el mateix un cartell o un missatge per a gent jove que per a gent gran", explica el professor. Tot i això, hi ha un factor comú per a totes les estratègies polítiques: "Incidir en el vot indecís perquè et recordin", diu. De totes maneres, alerta que si s'eliminessin els cartells la situació "canviaria poc": "Tenim tants inputs que treure'ls serviria per respirar. Cada vegada són menys útils. A part, el públic jove es recolza a les xarxes socials i és on realment cal ser present", tanca. Ara, doncs, a tan sols set dies de la cita a les urnes, els partits esperen recopilar el màxim nombre de vots possibles per arribar en la millor situació possible a diumenge vinent.