El Tomeu va néixer amb uns quants traços en una pissarra del servei de radiologia del Parc Taulí. Tenia els cabells arrissats, un posat afable i, aleshores, encara no tenia ni nom. El seu creador, Rufino Bravo, tècnic de radiologia de l’hospital i músic, no podia imaginar que aquell dibuix que feia espontàniament durant les estones de feina acabaria convertint-se en el protagonista d’un projecte de divulgació que ha arribat a bona part de Catalunya.
Bravo dibuixava el personatge i, l’endemà, se’l trobava transformat per algun company: algú li havia afegit una piga, una trena o una arracada. El dibuix havia despertat curiositat entre els treballadors del servei i, a poc a poc, va anar adquirint personalitat pròpia. Fins que Rufino va veure-hi alguna cosa més. “Vaig pensar que podia ser una icona catalana”, explica. El 30 de desembre de l’any passat va decidir donar-li una nova vida i registrar-ne el personatge.
D’aquella idea va sorgir l’Univers Tomeu, que avui comparteix amb la seva germana petita, l’Ona, i la gata Bruna. Junts protagonitzen les càpsules “Saps d’on ve?”, una sèrie de vídeos breus que expliquen l’origen dels noms dels municipis catalans, així com curiositats sobre els seus escuts i les seves festes majors, que Rufino comparteix sobretot a les xarxes socials.

- L’Univers Tomeu, que avui comparteix amb la seva germana petita, l’Ona, i la gata Bruna
- Cedida
La primera etapa va ser més senzilla, amb petites animacions i missatges de ‘Bon dia!’. Però Bravo tenia ganes d’anar més enllà. “El meu cap no para”, admet. Va trobar en la toponímia un fil que li permetia combinar la creativitat amb la divulgació. La idea va agafar embranzida amb vídeos, per exemple, sobre Sabadell i Terrassa, dues ciutats que tenen una rivalitat popular que també es reflecteix en les dites. La càpsula “Sabadell, mala pell; Terrassa, mala raça” és, fins ara, la més vista del projecte, amb més de 125.000 visualitzacions. “Molta gent no sap d’on ve el nom del seu poble i, quan ho descobreixen, es queden sorpresos”, resumeix.
Tot plegat conviu amb la feina de tècnic de radiologia al Taulí, on treballa des del 2006. Manté una relació propera amb els pacients, especialment amb aquells que travessen moments complicats, explica. “Tècnicament, soc un 5, però a nivell humà, un 10”, diu, amb humor.