S’asseu en una cadira per fer l’entrevista, però Josep Costa se n’adona que aquest dimarts no s’ha posat el llaç groc a la solapa de l’americana. Li estem fent fotos i, inquiet, transmet la sensació que cal trobar-ne un, que apareix ràpidament gràcies a un dels assistents a l’acte de l’ANC de Sabadell ‘El procés a judici’ que acaba de cloure amb la seva participació al Casal Pere Quart. En aquest judici s’hi asseuran els sabadellencs Carme Forcadell i Jordi Cuixart, que Costa creu que “i tant que són innocents”. De fet, Josep Costa, vicepresident primer del Parlament, considera que els acusats “no és que siguin innocents, és que han fet un exercici de drets fonamentals”, i afegeix que “aquest judici és una farsa que jutja idees i projectes polítics i ells no haurien d’estar acusats de res”.
Nascut el 1976 a Eivissa, Costa reivindica que “Barcelona és la capital dels Països Catalans” i als divuit anys va venir a fer “el mateix que fa la gent de comarques” com és estudiar; en el seu cas la llicenciatura en Dret per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Des de jove ha militat en organitzacions estudiantils, entitats cíviques, veïnals i puntualment en partits polítics, però la seva entrada com a independent a Junts per Catalunya (JxCat), ha suposat la seva primera elecció com a diputat, que després l’ha permès ser designat vicepresident primer del Parlament, de manera que és la mà dreta del seu president, Roger Torrent. L’entrada a l’hemicicle també l’ha fet apartar-se, de moment, de la seva tasca de professor associat a la UPF i de lletrat de l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, on resideix.
Manca d’unitat per les municipals
Per Josep Costa, la unitat independentista és important perquè a les eleccions locals la llista més votada té garantida l’alcaldia si no hi ha majoria absoluta. A hores d’ara, fins a quatre forces independentistes es podrien presentar a les eleccions municipals a Sabadell, per separat i no juntes com es reclama sovint: Junts per Sabadell, Esquerra, Crida per Sabadell i Primàries Sabadell. “És una cosa que s’ha de lamentar”, explica Costa, que preveu que “estarà en mans de la gent exigir aquesta unitat i premiar-la quan sigui real, efectiva. O bé concentrar el vot en les opcions que més garanties donin de ser fidels al que vol el poble”.
