Ciutat

Sabadell reclama la seva residència

El solar on ha d'anar la residència, a tocar del Parc Central del Vallès / LLUÍS FRANCO

Sabadell és l’única ciutat de més de 200.000 habitants sense residència pròpia ni places públiques per a la gent gran

L'espai on s'hauria previst construir aquest equipament públic / LLUÍS FRANCO

L’última promesa de la Generalitat fixava el 2019 com a data límit per inaugurar la primera residència pública per a gent gran a Sabadell. Durant l’any passat, el 2018, es preveia la construcció de l’equipament a la zona sud de la ciutat, en concret, al carrer de Diego Almagro 34, però ja ha passat el termini fixat i l’espai encara és un solar. Es tracta d’una llarga reivindicació veïnal i de diverses entitats de gent gran que compleix enguany 17 anys i és testimoni d’una història de compromisos incomplerts.

Una necessitat imminent

Sabadell és l’única ciutat de Catalunya de més de 200.000 habitants que no té una residència pública per a persones grans. Tampoc no disposa de cap plaça pública subvencionada en la seva totalitat per la Generalitat. Segons les últimes dades de l’Ajuntament, el preu mitjà per accedir a una plaça a Sabadell és de 2.000 euros mensuals, un import que “la majoria de ciutadans no pot assumir”, indica Diego Granero, membre de la Plataforma per la Residència Pública i de Gestió Pública de Sabadell. A més, el temps d’espera per una plaça és de 2,8 anys de mitjana.

Poca oferta

Actualment disposem de 26 centres i 1.074 places de residència, tot i que es necessitarien 1.823 per cobrir tota la demanda. Així, Sabadell té un dèficit de 749 places, 600 de les quals haurien de ser públiques o subvencionades. Ens trobem, doncs, davant d’una manca important d’oferta residencial i una cobertura pública molt reduïda (l’oferta de residència assistida a Sabadell es limita la subvenció d’una part del cost).

Altres municipis de característiques demogràfiques similars a Sabadell han començat a atendre aquesta necessitat, tot i que encara no poden absorbir la totalitat de demanda. És el cas de Terrassa, que disposa de 198 places públiques i una residència  gestionada per l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS). També l’Hospitalet de Llobregat, que té tres residències públiques i una oferta de 250 places públiques. Aquí, a més, s’hi està construint una quarta residència de gestió pública que oferirà fins a 140 places més. També Badalona disposa de dos centres de la Generalitat, amb 100 places residents. “El cas de Sabadell és molt extrany, fins i tot Figueres té aquest equipament públic”, lamenta Andrés Avellaneda, membre de la Plataforma per la Residència Pública.

Sense resposta

Tant el departament de Treball, Afers Socials i Famílies com l’Ajuntament de Sabadell, en ser preguntats per l’estat del projecte promès des de fa anys d’una residència pública, han preferit no respondre ara perquè asseguren que “les properes setmanes” hi haurà novetats.

Comentaris
To Top