Ciutat

Estocada als símbols franquistes de Sabadell: Llonch i Marcet, fora de l’espai públic

Aprovada una moció que elimina noms com els de Josep Maria Marcet o Antoni Llonch de l’espai públic

L'alcalde, Maties Serracant, i la tinenta d'alcalde Marisol Martínez / ÓSCAR ESPINOSA

Cop als símbols del feixisme a Sabadell. El ple municipal, reunit aquest dijous, ha aprovat una moció a favor d’eliminar dotze noms de l’espai públic sabadellenc, entre els quals figuren els exalcaldes Josep Maria Marcet i Antoni Llonch.

La proposta, de la mà de l’associació Sabadell per la República, demana retirar una sèrie de noms relacionats amb les dictadures de Miguel Primo de Rivera i de Francisco Franco, i l’esclavisme. A canvi, es proposa atorgar aquests espais públics a persones que van realitzar un paper rellevant per la ciutat, més d’orientació “popular” i cultural. La decisió és preliminar, perquè la moció inicia un pas que ha de culminar l’Ajuntament.

A banda de Llonch i Marcet, s’ha acordat eliminar –en un termini màxim d’un any– els noms de Josep Maria Marcet Coll, Feliu Pla i Formosa, Alfons Sala i Argemí, Esteve M. Relat i Corominas, Josep Comas i Comadran, Francesc Mutlló i Noguera, Josep Maria Arnella i Gallego, Miquel Arimon i Marcé, Antoni Cusidó i Cañellas, Antonio López y López i Joan Güell i Ferrer. La decisió final d’eliminar ha generat però posicions favorables i clarament contràries.

Per què sí

En el bloc a favor d’eliminar els noms dels carrers s’han situat una gran transversalitat de formacions –esquerra i dreta, govern i oposició, independentisme i constitucionalisme–. Ho han fet amb diferents graus de compromís i contundència en el discurs, però pràcticament –i per primer cop– a l’una.

“Ens comprometem amb un nomenclàtor en no surtin noms immerescuts i que apareguin noms amb lògica feminista“, ha proposat Míriam Ferràndiz, portaveu de la Crida. En la mateixa línia, Miquel Soler (Guanyem) ha apuntat que és de “lògica democràtica” donar suport a una moció d’aquestes característiques. Des del PSC, el seu portaveu, Josep Ayuso, ha reivindicat la “convicció democràtica” dels socialistes contra el franquisme i a favor de la república espanyola.

Convençut i també crític s’ha mostrat el líder d’ERC, el tinent d’alcalde Juli Fernàndez, que ha criticat durament que el grup del PDECat, en una moció presentada el mes de setembre, impedís canviar el nom de la plaça d’Antoni Llonch per la de l’U d’Octubre. “Si en l’últim moment els poders fàctics no haguéssin canviat l’opinió d’un dels grups municipals… ara tindríem la plaça”, ha apuntat Fernàndez.

Per què no

Cs i PP han encapçalat la negativa a fer aquests canvis en l’espai públic. “Avui no podem jutjar amb els ulls d’avui el que va passar anys enrere“, ha assegurat el popular Esteban Gesa, que ha evitat parlar del franquisme i s’ha centrat en els noms esclavistes, una minoria a la llista proposada.

Esteban Gesa (PP) intervé en el ple d’aquest dijous / ÓSCAR ESPINOSA

Així mateix, el portaveu de Cs, Adrián Hernández, ha exposat que la seva formació és partidària d’eliminar del nomenclàtor noms que estiguin afectats per la llei de Memòria Històrica, com seria el cas d’alguns dels proposats, però que d’altres s’haurien de treure “si fos amb el suport dels veïns”.

“S’ha de treure aquestes persones dels carrers”

Abans de la intervenció dels grups, el president de Sabadell per la República, Joan Balart, ha presentat la moció amb una defensa de la memòria històrica i en nom dels sabadellencs republicans que van ser represaliats per la dictadura. “Hi ha sabadellencs enterrats de manera injusta en les cunetes per tota Espanya”, ha exposat l’activista, que ha exposat que en una democràcia, ha de ser “incòmode” defensar un nomenclàtor amb presència “d’esclavistes i franquistes”.

“No representen en absolut els valors d’una societat democràtica”, ha exposat Balart, que ha demanat al ple municipal que demanat que l’Ajuntament faci un pas endavant sobre una qüestió llargament debatuda a Sabadell.

Els noms de Franco, a debat

No és la primera ocasió que el nomenclàtor relacionat amb el franquisme arriba al ple municipal. El passat setembre, la corporació ja va rebutjar treure el nom l’exalcalde franquista Antoni Llonch i col·locar una placa a favor de l’U d’octubre, en record a la jornada del referèndum del 2017. Així mateix, també hi va haver un intent fallit per eliminar el nom d’Antonio Machado d’una plaça.

A les jornades del nomenclàtor, Josep Ache, Josep Maria Benaul i Jordi Serrano van demanar prudència a l’hora de fer canvis i prioritzar establir uns criteris generals per la selecció dels noms. Mentrestant, la comissió del nomenclàtor treballa per assessorar i redactar els informes i estudis en relació a les denominacions. La darrera cita d’aquest grup va tenir lloc el mes de gener.

El canvi del nomenclàtor i l’eliminació de simbologia relacionada amb la dictadura del general Franco va més enllà de l’àmbit municipal. Recentment, el govern espanyol va instar l’Ajuntament de Sabadell, juntament amb cinc municipis catalans més, a treure les restes franquistes de l’àmbit públic en compliment de la Llei de memòria històrica.

El govern espanyol demana a Sabadell que retiri les restes franquistes

L’executiu de Pedro Sánchez va instar l’Ajuntament a treure simbologia d’exaltació de la Guerra Civil i la dictadura, el que inclou escuts, insígnies, plaques i altres objectes. De no complir amb els requisits, es preveu com a mesura coercitiva la retirada de subvencions o ajudes públiques.

Comentaris
To Top